Lluís de Granada, la 'Guia de Pecadors', 1563

Frare de l'orde de Sant Domènec, havia nascut a Granada el 1504, de pares molt pobres, sa mare vídua era bugadera en un convent i l'infant ja fou atret per la vocació religiosa. Morí el 1588 a Lisboa i alguns dels seus biògrafs el fan descendent de gallecs i concretament del poble de Sarria (sense accent), a Lugo. Segons això, els seus pares haurien emigrat a Granada en ocasió de les repoblacions que tingueren lloc després de la conquesta de 1492. Però també podríem pensar en la presència de catalans en aquell moment a la zona, que, fins i tot, donaren lloc a topònims, com aquella vila que encara conserva el nom de Castell de ferro. No oblidem que Sarrià, així, amb accent, és un llinatge català i també un poble del Gironès i, encara, un barri de Barcelona. Callosa d'En Sarrià, és, per altra banda, el nom de la vila d'una comarca de la Marina, en el País Valencià. Tanmateix la procedència del cognom es concreta, segurament, en un gentilici llatí, «Sarianus» o «Sarrianus», derivat del nom personal «Sarius» o «Sarrius». A més de la seva Guia de Pecadors (1556), escrigué entre d'altres obres, el seu no menys famós llibre Símbol de la Fe (1682). Però és a la Guia de Pecadors, en la qual es manifesta més clarament com a teòleg i místic. Podem transcriure'n, com a botó de mostra, un fragment del capítol XXV, dedicat a tots aquells que retarden la conversió o l'empenediment per a la darrera hora de la seva vida, sense pensar que per molta misericòrdia que Déu ens vulgui tenir, hi ha d'haver també la justícia divina, puix el nostres actes, en aquesta existència mortal, afecten la vida i la llibertat dels altres.

Diu: «Crec veritablement que són innombrables les ànimes que per aquest camí s'han perdut, o almanco així es va perdre aquell ric de l'Evangeli, de qui escriu Sant Lluc que, com hagués aconseguit molt bé la collita d'un any, es planteja la pregunta: Què faré amb tanta hisenda? Derruiré els dipòsits de blat i en faré de més grans, per guardar tot aquest gra i, fet això, parlaré amb la meva ànima i li diré: Aquí tens, ànima meva, molts béns per a molts anys. Ja que així és la cosa, menja, beu i passa-t'ho el millor que puguis, dona't la bona vida. I estant el dissortat fent aquests comptes, sentí una veu que li deia: Boig , més que boig! Aquesta nit et demanaran l'ànima i tot això que tens guardat, per a qui serà? Doncs... És la major bogeria que un home vulgui disposar de la seva autoritat per decidir el que li ha de passar en el futur, com si tingués en la seva mà la presidència dels temps i els moments que el Pare Etern té posats en el seu poder... Sanitós consell ens dóna l'Eclesiastès quan diu: Fill, no tardis a convertir-te al Senyor, i no esperis dia rere dia per fer-ho, doncs sobtadament sol venir la seva ira, i t'ha de destruir en el temps de la revenja».

Mots que en aquella època degueren commoure molts lectors. Penetrant, afable i cordial, independent i digne, amb gran vocació per a l'estudi i l'escriptura, un extraordinari amor a la natura, una curiositat sempre desperta i pròpia del renaixement, són característiques de Fra Lluís.