Harry Wheeler, el rei dels Ràngers (1902)

Un dels darrers herois llegendaris de l'Oest nord-americà fou un tal Harry Wheeler, que tal dia com avui entrava a servir en els Ràngers d'Arizona. Es desconeix la data de naixement i per tant l'edat que tenia en aquell moment, tot el que se sap és que es tractava d'un home que tenia ja molta fama d'experimentat lluitador fronterer. Era fill d'un coronel de Cavalleria i estant dins l'exèrcit havia destacat com un gran tirador. Una de les tasques que realitzà amb eficàcia fou la de cap d'exploradors a Fort Sill, on havia de controlar els ferotges «chiricaguas», que eren apatxes de la banda de Jerónimo. Un cop dins els Ràngers, Wheeler destacà en nombroses missions que exigien bravesa i comportaven alt risc i no trigaren els seus superiors a ascendir-lo a sergent. Ja en aquest càrrec aconseguí de capturar tots els membres d'una colla de bandits que actuaven pels voltants de Tucson. En aquella avinentesa, els malfactors havien entrat al «saloon» de la ciutat i ja havien buidat les butxaques de tots els parroquians, quan Wheeler comparegué a l'indret. El tiroteig fou terrible i Wheeler aconseguí de matar el cap dels bandits. Els altres es rendiren. Explica l'escriptor Harry C. Wheeler, un dels seus descendents i que ha heretat els mateixos nom i llinatge, que com a cap dels Ràngers, Wheeler era amable i considerat, de manera que els seus homes li solien ser fidels fins a la mort. Amb tan bell full de serveis, Wheeler era promogut a capità el 1904 i restava en el comandament dels Ràngers d'Arizona fins el 1909. Conta el besnét d'aquell home que «la seva pitjor batalla la lliurà impensadament. Era a l'entrada de l'hotel Virginia, quan un home i una dona entraren corrent i digueren que eren perseguits per un pistoler. Enmig del carrer, Wheeler va veure un home que portava una arma en la mà i anava, efectivament, cap a l'hotel. Wheeler ordenà a l'espantada parella de quedar quiets, allà mateix, mentre ell detenia el malfactor, però en aquell moment el tren va fer sonar el seu xiulet i l'home i la dona, fugint per una porta lateral, corregueren a agafar-lo. Aleshores el capità Wheeler es dirigia vers l'home armat. Veient que el rànger el volia detenir, el pistoler disparà de sobte, i el ferí en el ventre i en una cama, però ja Wheeler disparava també. Caigut el bandit, posat de genolls, s'exclamà: «No dispari més! He acabat la munició!» Guardant la seva arma, Wheeler va córrer cap a ell per tal d'ajudar-lo, però era un parany. Quan el capità dels Ràngers s'hi acostà prou, el bandit disparà dos trets més. Encara que a punt de desmaiar-se a causa de les ferides, Wheeler tingué forces per cegar el seu enemic llançant-li una grapada de terra, llavors s'hi acostà i li prengué el revòlver amb un darrer esforç. Aquell pistoler morí poc després i fou identificat com un conegut bandit anomenat Tracy, per a la captura del qual havien anunciat una recompensa de mil cinc-cents dòlars...»