Neix Erasmus de Rotterdam (1469)

Neix tal dia com avui a Rotterdam, Holanda, Geert Geertsz, que adoptaria amb el temps el pseudònim d'Erasmus afegit al de la ciutat esmentada. Geert Geertsz significa «Gerard, fill de Gerard», doncs sembla que era fill il·legítim de Gerat de Praët, resident a Gouda i sacerdot, i de Margarida, filla d'un metge de Sevenbergen. Sembla, també, que aquest encara no era capellà en el moment de fer l'amor amb la filla d'un prestigiós doctor i que en saber que l'havia embarassada fugí, greument amenaçat per la família d'ella. En la seva desesperada evasió arribà a Itàlia. La troballa d'un cadàver sense identificar, amb una certa parença amb ell, va fer córrer la falsa notícia de la seva mort. I ell va voler començar una nova vida. Empenedit, a Roma estant, es va fer sacerdot. Aquesta Margarida devia estar casada, ja que quan nasqué Erasmus, ja que tingué un germà major, anomenat Pere, que no era bord. Superat tot aquest bullit, Erasmus, als quatre anys entrà a l'escola de Gouda de la maneta del seu germà, i a l'edat de nou ja fou enviat a l'escola de Sant Lebuinus de Deventer. Hi restà fins el 1484. Retornà als setze anys, quan sapigué que sa mare havia mort, víctima de la pesta que delmava Gouda. Sempre en companyia del seu germà, ingressa aleshores en el col·legi de Bois-le-Duc mentre els seus tutors fan malbé el patrimoni familiar. Tanmateix, els dos al·lots es decideixen per la vida conventual. Erasmus entra en el convent de Sant Agustí a Steyn i Pere en el de Sió, del mateix orde. El 1492 és ordenat pel bisbe d'Utrecht i per influències d'aquest i altres eclesiàstics que admiraven l'obra intel·lectual del nou sacerdot ocupa, un any després, el càrrec de secretari del bisbe de Cambrai, Enric de Bergues. En companyia d'aquest prelat fa alguns viatges, a Bergen, Brussel·les, Malines... El 1495 es trasllada a París i aconsegueix el títol de doctor en teologia. Quatre anys després va a Anglaterra convidat pel seu deixeble lord Mountjoy i allà coneix Thomas Moro i John Colet. El 1502 el trobam a la universitat de Lovaina i el 1505 estava novament a Londres, allotjat a casa del que ja era el seu amic Thomas Moro i on va escriure el seu llibre més genial, Encomium moriae, és a dir, Lloança de la bogeria. En aquella estada ensenyà, així mateix, teologia a Cambridge. Viatja després seguit, seguit. Algunes ciutats d'Alemanya, Basilea on viurà algunes vegades, altre cop Londres, Friburg... Morí el 1536 a Basilea. Causa admiració veure l'obra i observar l'empenta d'aquest home que des d'infant era de salut molt fràgil, profundament hipocondríac. Són mots d'un important historiador de les humanitats que «aquell savi holandès, literat i filòsof, glòria de Rotterdam, fou el més gran humanista del Renaixement. El seu estil i la seva agudesa d'enginy li han valgut el sobrenom de Voltaire Llatí...».