«Tomandote», una història divertida d'amor tolerant, arriba a les pantalles

L'òpera prima d'Isabel Gardela s'estrena avui al Rívoli en versió original, en català

Dues formes d'entendre la vida de parella centren la història.

Judith PoloPalma27/10/00 0:00

Un moment de pausa i mirada enrere és l'origen de l'òpera prima de la barcelonina Isabel Gardela, Tomandote. Una comèdia basada en una relació d'amor diferent que s'estrena en versió original, en català. L'«examen d'allò que m'havia passat en aquest darrer temps, i trobar que la cosa més important havia estat conèixer gent de religió musulmana» és el punt inicial que origina aquesta divertida història d'amor entre una escriptora «cristiana» i un musulmà d'origen indi, explicà la directora i guionista, qui destacà que «aquest fet li va obrir un món desconegut».

Però aquesta pel·lícula original pel tema que tracta, la trobada entre diferents cultures i les reaccions que això provoca, tot i que no té voluntat de ser una pel·lícula de tesis, va més enllà i vol transmetre el missatge que «estaria bé tenir una actitud flexible i oberta cap als altres, no tancar-se i continuar amb els nostres prejudicis», apuntà Gardela. En aquesta conjuntura, la de demostrar fins a quin punt som oberts, es troba Gabi, la protagonista, interpretada per Núria Prims.

Un paper difícil «ara cap noia aguantaria que li diguessin què ha de fer i l'engegaria "referint-se a Jalil, el paper que interpreta Zach Oureshi», ens explicà Núria, qui també confessà que «al principi li va costar una miqueta entendre el personatge però que després en un moment determinat vaig veure que era molt més senzill».

Un paper que conté un gran encant «per aquesta obertura, calma, paciència. Una comprensió, les seves ganes d'apendre», apuntà Núria. Aquesta interpretació ha provocat un cert canvi en la persona de Prims, qui tot i que es considerava suficientment «oberta, liberal i no racista, en el fons no tenim una educació. Jo he après amb el personatge, tinc una altra visió, més oberta». Però sense oblidar que això és una comèdia de forma expressa. Isabel comentà com trià deliberadament «enfocar el tema des de la lleugeresa».