Neix el Príncep Valent, un heroi del còmic que es farà
mundialment famós i que potser, més que cap altre, cerca una certa
consagració artística, amb un dibuix exigent i un guió molt
documentat. Cronològicament és una de les més aconseguides
creacions dels anys trenta. Heus aquí la galeria nord-americana de
producció. El 1931 apareix Dick Tracy, de Chester Gould; el 1933,
Flash Gordon, d'Alex Raymond; del mateix any, Terry i els Pirates,
de Milton Camiff; el 1934, Mandrake, de Lee Falk i Phil Davis; del
mateix any Li'l Abner, d'Al Capp; The Lone Ranger, de Charles
Flanders; L'agent secret x-9, d'Alex Raymond i Dashiell Hammert; el
1936, The Phantom, de Lee Falk i Ray Moore... Tots, llevat de Lone
Ranger i Phantom, personatges que cerquen la justícia a cara
descoberta. Però el Príncep Valent és una altra cosa puix respon a
la norma dels antics llibres de cavalleria. L'heroi té les tres
condicions que caracteritzaren Palmerí d'Oliva, Lancelot del Llac,
Amadís de Gaula o el nostre Tirant lo Blanc, és a dir, un alt
llinatge, una certa bellesa física i una determinada perfecció
moral.
Així, Harold Foster construeix una mena de novel·la-còmic de
cavalleries i com explica la professora de literatura a la
Complutense Milagros Arismendi, «el príncep Val pot contemplar
aquell regne llegendari i suggestiu que s'anomenà Camelot; assistir
a un judici presidit pel rei Artús, la seva esposa Ginebra i el
savi Merlí; lluitar i vèncer a l'escuder d'un orgullós cavaller
conegut per Sir Lancelot; combatre al costat de Sir Gawaine, fins i
tot, caminar cap a Terra Santa i anar a la recerca del Sant Grial.
Es comprèn que tot plegat desperti en el lector una irrefrenable
nostàlgia. Es comprèn que el dugui a evadir-se de la seva realitat,
per a projectar-se en un món extraordinari, fantàstic. Es tracta
d'un desplaçament fàcil, espontani, perquè la historieta de Foster
manca d'una autèntica problemàtica, és un relat agradable i poc
complicat que permet una comprensió i acceptació immediata. Manca
de tota intenció crítica perquè l'ironia pot destruir el seu
fascinant món cavalleresc, el seu suggestiu somni heroic, que és
possible pel fet que Val creu en l'ideal que representa encara que
no es compleixi en la realitat...». Deia, per altra banda Claude
Molineri, que el període que s'obrí el 1929 i es tancà amb el
començament de la Segona Guerra Mundial constitueix una edat d'or
per al nou mitjà d'expressió, a causa en part de la considerable
ampliació temàtica produïda amb la introducció de la mitologia
aventurera, la qual cosa causà un notable augment de l'esfera dels
seus lectors...».
Una època interessant. Potser el millor moment del gènere.
El Príncep Valent exigia, per altra banda, una total dedicació.
I com explica el mateix Molineri: «...El gener del 1929, Alan
Harold Foster començà la publicació dominical de les aventures de
Tarzan, el famós home-simi ideat per Edgar Rice Burroughs el 1914 i
traslladat repetidament al cinema. El cicle de Tarzan, que havia de
ser un dels mes populars, el continuaria el 1937 Burne Hogarth, amb
un estil monumental i emfàtic, quan Foster l'abandonà per
dedicar-se exclusivament a la seva virtuosa nissaga medieval Prince
Valiant, lligada al cicle llegendari del rei Artús».
Podríem dir que el Príncep Valent és el darrer capítol de la
Matèria de Bretanya, portada a la tècnica de la historieta
gràfica.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.