«No sè què és la poesia, però a mi m'ajuda a insinuar el que no sé dir»

José Hierro obrí el cicle de lectures a Sa Nostra amb una tria personal

TW
0

El poeta José Hierro, convençut que «la poesia és eterna» i «necessària», encetà ahir vespre a Sa Nostra el cicle Poesia de paper amb un recital en el qual inclogué algunes de les seves millors creacions.

L'escriptor madrileny, autor de Cuanto sé de mí, afirma que la poesia li serveix per «dir o insinuar allò que no es pot dir. Amb la prosa, es diu exactament el que es diu; amb la poesia, es contagia al lector del que se sent. La poesia no té res a veure amb la cultura, sinó amb la sensibilitat. Una sensibilitat que mai no és superior a la del lector, ja que si no no s'entendria. Els poetes no són persones especialment sensibles».

L'artista, també pintor per afició, anuncià que actualment fa una revisió del catecisme però que no treballa en cap nou projecte. «En un moment d'inspiració el que sí m'agradaria és completar «alguns poemes incomplets», explicà en referència a les creacions que començà quan acabà el seu llibre Cuaderno de Nueva York. A hores d'ara encara té pendent el tema i redacció del discurs d'ingrés a la Reial Acadèmia de la Llengua, on ocuparà la lletra «G».

Respecte a la polèmica actual envers el plagi de la periodista Ana Rosa Quintana en el llibre Sabor a Hiel, Hierro considerà com a «penosa» la utilització de «negres» per a la creació artística. Fent referència expresament al gènere de la novel·la, afirmà que alguns caires de la literatura actual «són un negoci» afegint que «per fortuna la poesia, no dóna doblers i pot ser honesta. La poesia s'escriu per necessitat interior, fins i tot per vanitat, però mai per ànim de lucre». Per Hierro, els poetes, com els pintors, «som autors d'obres completes. No pots decidir-te per un».