La barriada de Verge de Lluc disposarà de la darrera església construïda en aquest segle XX

El complex parroquial disposa de 820 metres quadrats

TW
0

El temple de la barriada de Verge de Lluc tindrà amb tota certesa la darrera església construïda en el segle XX a Mallorca, després de quasi trenta anys ja en té aixecades les parets que acolliran els feligresos amb regularitat a partir del dia 11 de novembre, quan el Bisbe Teodor Úbeda inauguri el complex parroquial. Un acte grat per al veïnat, que ha participat directament en els preparatius per a la festa d'obertura.

«Realment serà una festa viscuda i sentida» comentà Ricardo Ramos, rector de Nostra Sra. de Lluc. «La gent està molt contenta, perquè un temple és per glorificar Déu, lloc on viure la fe, però també un signe d'identitat per a una barriada», destacà.

El projecte cristià de construcció d'un lloc de culte té origen en els anys 60, quan a conseqüència del boom demogràfic que visqueren les Illes Balears es va començar a urbanitzar aquesta zona, als afores de Palma, i a la qual es va atorgar el nom d'Habitatges Verge de Lluc.

Per això en aquell moment el rector Miquel Ramon considerà com a objectiu prioritari donar resposta a les necessitats religioses de la nova població, i demanà al bisbe del moment, Rafael Àlvarez Lara, que promogués la construcció de l'edifici sagrat. Va ser el 1965 quan aquest va començar a néixer. Es decretà la seva construcció i se li donà nom: Nostra Senyora de Lluc.

Així, el Bisbat després de cedir una part del terreny incial a l'Ajuntament de Palma per construir un centre a la tercera edat, disposava de 820 m2 on un dia construir un temple, una casa rectoral i uns locals parroquials. Les primeres passes del camí cap al temple exclusiu del veïnat es feren esperar 33 anys.

Durant aquest temps els capellans han hagut de dir missa en diferents espais provisionals: a l'escola, alguns baixos i fins i tot en una construcció provisional de sostre d'uralita al mateix solar que ara ocupa el majestuós edifici blanc. Les obres, que han tingut un presuspost de 90 milions, s'inciaren el 20 de juliol de 1998 i, per no deixar la població sense el punt de suport religiós de la missa, s'han desenvolupat en dues fases.