Tal dia com avui els diaris locals informen de la proposta de
ferrocarrils secundaris d'aquesta província, dintre de la qual
figura una «línia Palma-Felanitx per Llucmajor i Campos, servint a
la més curta distància de Santanyí». Era un excel·lent projecte que
comunicaria per tren bona part de Mallorca. Recordem que la
Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca havia estat creada l'abril
del 1876 mitjançant la fusió de la Companyia Ferrocarril de
Mallorca (1872) i la Companyia Ferrocarrils del Centre i Sud-oest
de Mallorca. Es disposava ja de la línia Palma-Inca (1875), de la
de Palma-sa Pobla (1879) i de la de Santa Maria a Felanitx
(1897).
Eren doncs, aquells promotors, gent d'empenta. La línia de Palma
a Santanyí seria inaugurada el 1917 i la de Manacor a Artà el 1921.
Tot plegat significava, en els anys 20, dos-cents dotze quilòmetres
de via, un esforç realment extraordinari. Utilitzaren, en els seus
començaments, locomotores a vapor de la companyia anglesa Nasmyth
Wilson i després en feren servir d'altres de la casa Krupp alemanya
i així mateix algunes, britàniques, de l'empresa Babcok Wilcox.
Però no totes aquelles màquines eren d'importació. En els obradors
de la companyia mallorquina foren construïdes dues locomotores, les
número 22 i 23, que foren batejades amb els noms España i Alfonso
XIII. Es tractava de models del tipus 4"4"0, de vint-i-nou tones de
pes i d'una llargària de vuit metres. El desenvulupament de
l'automòbil, amb la naixença de línies d'autobús, la guerra civil,
l'envelliment dels materials, va fer poc a poc insostenible
mantenir tantes vies.
Això dugué a partir dels anys 50 una forta crisi que augmentà al
llarg de les dècades següents. Moltes vies serien soterrades i el
tancament d'estacions i supressió de serveis es va produir en
cadena. Així i tot, la línia «històrica» del 1875, Palma-Inca
seguí, sortadament, viva. Des del 1964 es cobria, aquesta, amb un
vehicle automotor alemany Ferrostal, amb motor diesel. En el dia
d'avui, la total restauració de les vies ferroviàries a Mallorca és
un clam popular. I quan un pensa en el passat entorn del tema, en
els dies de locomotores que escampaven fum de carbonissa i
travessaven les nostres zones agrícoles, no pot defugir alguns
aspectes literaris de l'època.
Així llegim a La Ciutat de Mallorques, de Miquel dels Sants
Oliver: «A l'andana esperaven, com cada dia, el pas del tren,
alguns oficinistes, tinents de la reserva, pràctics de jutjat i de
registre d'hipoteques... Altres passatgers es preparaven per pujar
als cotxes. Entre ells sobressortia un jove vestit amb trajo, de
barba rogenca i ulls blaus, amb dos mostraris forrats d'hule. Els
passatgers del compartiment veïnat s'abocaren a la portalera... El
xisclar de la locomotora i el partir del tren ofegaren la
verbositat d'aquells missatgers de la indústria, nous cadets de
Gascogne, corrent de poble en poble i d'estació en estació... El
panorama que llavors s'obria al davant dels nostres ulls, des de
Sineu a Manacor, era extremadament amè. Ni planura desolada ni
serra: una ondulació contínua del paisatge, amb pujols i
comellarets, amb clapes de pinar i garriga, amb trinxes de
sementer, d'un or verd, internant-se a manera de llacunes, en el
misteri dels boscatges llunyedans...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.