El polèmic tractat Augustinus (1640)

Rep el nom d'Augustinus el famós tractat teològic on exposà Jansenius les opinions que creia trobar en Sant Agustí entorn de la gràcia, la lliure facultat d'obrar i la predestinació. Era donat a conèixer tal dia com avui i constituïa un escrit que suscitava les més violentes polèmiques i suposava l'origen de la secta dels jansenistes. Corneli Jansen (1585-1638), més conegut com Jansenius, era un teòleg holandès, bisbe d'Ypres, que no dubtà a enfrontar-se a altres pensadors cristians. Potser el punt més discutit era la limitació de la lliure facultat d'obrar per part de l'home, unes idees que foren defensades a França per Armauld i els teòlegs de Port-Royal. Tanmateix foren durament combatuts pels jesuïtes i va ser aleshores quan també Pascal prengué partit en aquell conflicte. Aquest escriví les seves Cartes provincials en defensa del jansenisme i el papa Urbà VIII les condemnà. Subsistiren encara algun temps aquelles doctrines arreu de França, i això ja molt minvat, fins a mitjan segle XVIII. Avui existeix a Holanda una Església jansenista que n'és el darrer testimoni. La traducció francesa de l'Augustinus havia aparegut el 1641 i la controvèrsia semblava un afer de mai no acabar. El 1649 la Sorbona declarà haver-ne tret cinc proposicions que denuncià al papa, el qual les condemnà. Els jansenistes declararen que ells també condemnaven aquestes cinc propostes, però al mateix temps desafiaven qualsevol a demostrar on eren aquestes en el llibre de Jansenius. Explica un historiador que un incident enverinà un gra més aquella brega. El 1655, un capellà que havia rebutjat l'absolució al duc de Liancourt perquè tenia una neta a Port-Royal havia enfurismat Arnauld, i aquest va escriure dues cartes que provocaren gran ira en els enemics del jansenisme. Fou censurat per la Sorbona. I els jansenistes volgueren dur el debat al davant del gran públic. Arnauld va convèncer aleshores Pascal per a la difícil empresa i del 23 de gener de 1656 al 24 de mars de 1657 varen aparèixer divuit cartes anònimes, impreses clandestinament, que posaren en guàrdia els jesuïtes. Les cartes foren reunides sota el títol: Letres écrites par Louis de Montalte à un Provincial de ses amis et aux RRPP Jésuites sur le sujet de la morale et de la politique de ces Pères. Un dels punts més discutits era el probabilisme». És la «direcció d'intencions», segons això, el que pot suprimir el pecat, és a dir, sempre que les intencions siguin pures i així ens deien, entre d'altres exemples, que matar un home en desafiament no és cap pecat, si es té en compte que no es tracta de matar l'home sinó de netejar l'honor... Això és considerat per Pascal pura hipocresia, la dels seus enemics, i ataca una «teologia abominable», segons els seus mots, que escampa les seves pernicioses doctrines sobre l'almoina, el comerç dels objectes sagrats, l'homicidi o la calúmnia.