La mitologia dels herois que fan justícia, en nom del poble,
contra els tirans, és quelcom sempre seguit al llarg de la
història. I és curiós com alguns d'aquests grans personatges tenen
el factor comú de ser arquers. On posaven l'ull, posaven la fletxa.
Recordem les aventures de Robin dels Boscos. O Guillem Tell...
Tot això té un precedent: Aster d'Amfípolis, que moria en
aquestes dates en mans de Filip de Macedònia. Aquest és el relat:
«Arquer famós per la seva destresa, Aster d'Amfípolis, anà a oferir
els seus serveis a Filip, rei de Macedònia, i presumia de no errar
amb les seves fletxes l'ocell de vol més ràpid: "Bé, li va
respondre Filip, et faré servir quan hagi de fer la guerra els
estornells... La burleta va ferir profundament el destre tirador,
que es tancà dins la vila de Metone, assetjada per aquell monarca.
Des d'allà disparà contra ell una fletxa on hi havia escrit
aquestes paraules: A l'ull dret de Filip. Bo havia exagerat gens
Aster la seva destresa, doncs la fletxa ferí en el blanc i Filip va
perdre l'ull dret. Filip retornà la fletxa al recinte murallat amb
el següent missatge: Si s'apodera Filip de la ciutat/ l'arquer
Aster serà penjat... Així va ser. Filip complí la seva paraula.
Filip de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran, havia nascut el
382 abans de Crist i pujà al tron el 359. S'apoderà de bona part de
la Tràcia i de les ciutats gregues de la costa de la mar Egea.
Derrotà l'exèrcit d'Atenes a Queronea el 338 i anava a marxar contr
a els perses, aquell mateix any, quan fou assassinat per Pausànies
i això, instigat per la seva muller Olímpies. Això vol dir que
Filip només va sobreviure alguns dies a l'arquer... La ciutat de
Metone, des dels quals murs Aster va combatre Filip, destacà en el
camp de la cultura i donà fills com Metó, astrònom, inventor d'un
cicle de dinou anys conegut com el «número auri». Va viure aquest
savi en el segle cinquè abans de Crist. Tanmateix la lliçó que en
podem treure de tot això no és més que una lluita de trists orgulls
humans. Escrivia Georges Clemenceau: «De les rocoses muntanyes de
la Macedònia havia sorgit una raça de ferro a qui la civilització
de la plana temptava un cop massa. Un cap amb qualitats de
comandament havia trobat soldats decidits a obeir. D'una espurna de
geni militar neix la falange invencible. L'ideal s'imposarà,
potser, un dia: ara és cosa del glavi tirar endavant. Contra els
atacs a traïció o els cops de força...».
La guerra, sempre la guerra. I la mort massiva i violenta, fruit
de la guerra. «La fletxa, la bona fletxa del bon arc exigeix que
l'arquer apunti alt. Però aquesta tècnica no serveix quan el combat
per la raó és de paraules i no d'armes. És aleshores, "com deia
Demòstenes" quan per conquerir el vot d'una assemblea cal prendre
la resolució de baixar l'argument...».
Savis consells de la Grècia antiga.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.