Ningú no pot dubtar que les aleaccions dels metalls foren
bàsiques a l'hora de desplegar els exèrcits en les dues grans
guerres mundials. De fet la guerra fou inventada quan l'home
aprengué de fer servir el ferro i el bronze, amb els quals fabricà
l'espasa, la més elemental de les armes però al mateix temps, a
l'època immediatament posterior a la prehistòria, la més mortífera.
El metall, doncs, convertí les tribus i els clans en pobles
conqueridors.
A la guerra moderna, ja fos el 1914 o el 1939, la lluita per tal
d'aconseguir les millors aleaccions per a la indústria de guerra
era fonamental: canons, projectils, tancs, vehicles, elms, aparells
de tota mena, pròtesis, búnquers...
Parlem, doncs, del gran «profeta» del ferro, que tal dia com
avui moria a Londres, Robert Abbot Hadfield (Sheffield, Yorkshire,
1858), després d'una dilatada vida que destinà a la investigació
dels metalls, especialment de l'acer. Tinguem en compte que la seva
ciutat natal, Sheffield, era un gran centre del ferro i l'acer i
que el famós metal·lúrgic anglès s'hi educà, interessant-se ja des
de ben jove en el problema de millorar l'acer. Descobrí que si se
li afegia manganès es feia més fràgil. Malgrat això, Hadfield en
combinà una quantitat molt major que la que els metal·lúrgics
empraven en el procés tradicional i trobà que quan l'acer en tenia
ja un dotze per cent ja deixava de ser trencadís. Si amb aquest
percentatge s'encalentia a mil graus centígrads i es refredava
després amb aigua, es tornava superdur i es podia usar en les
tasques més difícils, com foradar roca o treballar altres
metalls.
Un gran problema d'aquell moment era que els rails dels trens,
fabricats amb acer ordinari, havien de ser canviats cada nou mesos.
Hadfield introduí els seus, amb la barreja de manganès i acer, que
tingueren una durada de vint-i-dos anys. Patentà Hadfield la
fórmula el 1883 i des de llavors no deixà de millorar el producte.
Hi combinà altres metalls com crom, wolframi, molibdè i vanadi i
aconseguí aleaccions molt útils, fins i tot en el camp de la
numismàtica. El 1913 es començà a utilitzar quelcom totalment
revolucionari en el món de la tècnica: l'acer inoxidable, que
contenia crom i níquel. Per altra banda, un dels homes del
laboratori de Hadfield descobrí que un tros inútil de pila que
contenia mostres d'aleaccions es mantingué força lluent i sense
oxidar-se després d'haver estat molt temps a cel obert, sota la
pluja i el vent.
Això donà lloc a nous productes i l'acer, en la construcció,
l'arquitectura, la maquinària lleugera o pesada, fou també de gran
ajut per al progrés humà. En reconeixement als seus esforços,
Hadfield fou nomenat cavaller el 1908 i baró el 1917.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.