«Miró. Paintings II. 1931-1941» revela dues obres inèdites de l'artista català

En aquesta catalogació, que contindrà sis volums, editats a raó d'un per any només en anglès, treballen Jacques Dupin, màxim expert en l'obra de l'artista, Joan Punyet Miró i Ariane Lelong-Mainaud. Segons explicà Joan Punyet, nét de l'artista, «es tracta d'una investigació molt acurada i complicadíssima. Xerram d'una publicació científica per als experts en l'obra mironiana que s'ha fet amb molta cautela investigant totes les col·leccions que hi ha al món». I afegí que l'objectiu és «protegir l'obra de Miró de falsificacions, especialment quan nosaltres ja no estiguem aquí». La recerca d'informació començà el 1957, dada que corrobora l'afirmació de Punyet Miró quan la defineix com «la màxima referència» a l'obra de Miró.

Aquest volum no conté text, només fitxes de cadascuna de les obres, perquè «ja existeix extensa bibliografia sobre l'artista», apuntava Punyet Miró. Però les fitxes són completíssimes: títol, data, tècnica, dimensions, indicació de la signatura de l'autor i la inscripció al revers, col·leccions on ha estat, exposicions més importants, bibliografia. La catalogació inclou tots els suports que utilitzà Miró com olis, acrílics, fusta, tela, pedra, paper de vidre, pells d'animal, plàstic.

Pel que fa a les obres inèdites que apareixen en aquest segon volum, la xifrada amb el número 457 es titula «Collage-peinture», de 1934, i pertany a una col·lecció privada. És un oli, llapis i collage en paper de vidre amb unes mesures de 23 per 37 centímetres. Al revers duu la inscripció: «Joan Miró-Septbre. 1934». Amb el número 575 s'ha catalogat «Painting», datada el setembre de 1937, oli, gouache i llapis sobre contraxapat de fusta de 12'5 per 8'5 centímetres. Ambdues pintures mai no havien estat inventariades ni exposades.