Robert de Niro recollí de les mans de Javier Bardem el premi Donostia 2000

TW
0

Robert de Niro, l'estrella cinematogràfica més esperada del festival donostiarra, rebé ahir vespre el guardó Premi Donostia de mans de Javier Bardem, durant la cerimònia que tingué lloc al Kursaal. L'actor, que arribà ahir al migdia, per sorpresa dels periodistes que s'assabentaren de la seva presència mig hora abans, es mostrà seriós i només dedicà un tímid sonriure als presents quan posava escassos segons davant els fotògrafs abans d'entrar a l'hotel. L'actor únicament es deixà veure a la roda de premsa que oferí durant l'horabaixa d'ahir i l'entrega del premi.

Al festival es varen donar cita grans produccions. Un thriller de gran pressupost, rodat a l'estil americà, però amb doblers, director i actors francesos, Els rius de color porpra, signada pel considerat enfant terrible del cinema gal·lès Mathieu Kassovitz, posà ahir fi a les pel·lícules presentades a concurs a la secció oficial, amb el film japonès The Face.

Els rius de color porpra és la primera pel·lícula que Kassovitz, l'autor de L'Odi, roda per encàrrec, amb una història que no és seva, basada en la novel·la homònima de Jean-Cristophe Grangé, amb qui ha elaborat el guió. Fent atenció a la morbositat de cadàvers mutilats i torturats que apareixen en pantalla amb tot un ritual de posada en escena, aquest film se situa al nivell de les més esgarrifoses versions americanes.

Jean Reno interpreta el policia mestre en la investigació destinat a resoldre el cas d'assassinat. Una trajectòria que es creuarà amb la del jove detectiu al qual dóna vida Vincent Cassel, que investiga un altre cas que condueix al mateix punt.

Mathieu Kassovitz assenyalà que davant dels seus anteriors films «res convencionals», aquesta nova pel·lícula li ha permès explorar nous territoris allunyats de la seva trajectòria fílmica.

A Jean Reno, qui féu de mestre de cerimònies durant la roda de premsa en què mostrà el seu ampli coneixement del castellà, li agradà interpretar aquest personatge «cansat i carregat de memòria». També explicà que encara que està acostumat que li ofereixin aquest tipus de treballs, no rep «molts guions com aquest» que es puguin fer a França.