Neix Morgan, mestre dels cromosomes (1866)

Tal dia com avui neix a Lexington, Kentucky, Thomas Hunt Morgan, que amb el temps seria un dels més grans zoòlegs del segle XX. Es graduà a la Universitat de Kentucky el 1886 i obtingué el doctorat a la John Hopkins el 1890. Un any després formava part del personal de la Facultat de Bryn Mawr i el 1904 era nomenat professor de zoologia experimental a la Universitat de Columbia. Durant la dècada que Morgan va estar a la Bryn Mawr s'havia implantat la genètica i és en aquest camp que el savi destacaria, un cop redescoberts per De Vries els treballs de Mendel i havent considerat que el funcionament dels cromosomes durant la divisió cel·lular i formació de l'ou encaixava perfectament amb la marxa dels factors genètics tal com els havia explicat Mendel. El que passava, però, era que només existien dues dotzenes de parells de cromosomes en la cèl·lula humana que, segurament, no podien respondre dels milers de característiques heretades en els infants, llevat que cada cromosoma contingués un gran nombre de factors distints. Aquests factors foren anomenats «gens», de la paraula grega, que vol dir «donar naixement a». El problema que es planteja Morgan en aquell moment és comprovar experimentalment la relació entre els gens i el 1907 aconseguir d'avançar en aquella tasca gràcies al descobriment i a la utilització d'una nova arma biològica. Es tractava d'un petit insecte, la Drosophila, que nosaltres coneixem com «mosca del vinagre». Aquesta bestiola, que es podia criar i multiplicar fàcilment, tenia només quatre classes de cromosomes en les seves cèl·lules i això feia més senzill el problema i el seu estudi en profunditat. Vull dir el problema de l'herència que era reduït a termes més simples i en seguir la pista de les generacions hi troba molts casos de mutació que assenyalaven que diferents característiques venien lligades, és a dir, s'heretaven juntes, com si els gens implicats estiguessin en els mateixos cromosomes. Això no s'esdevenia així, però, en tots els casos i de tant en tant eren heretades separadament. Això tenia correlació amb el fet que parells de cromosomes, ocasionalment, s'entrecreuaven, de manera que la seva integritat individual no era absoluta.