Mor a Londres el psiquiatre, pare de la psicoanàlisi, Sigmund
Freud (Freiberg, ara Pribor, Txèquia) que vivia al seu exili anglès
a causa de la situació política al seu país. Havia passat el darrer
quart de la seva vida recollint dades que donassin suport a la seva
teoria i visqué prou per veure que la psicoanàlisi esdevenia un
auxiliar important de la psiquiatria.
Els pares de Freud eren jueus i quan ell tenia només tres anys
es traslladaren a Viena, on va fer tots els seus estudis. El 1873
entrava a la Universitat d'aquella capital per fer la carrera de
medicina. Ja que la seva família era pobra, va poder fer els seus
estudis gràcies a una societat filantròpica jueva.
Amb tots aquests precedents, s'hagué d'enfrontar, la darrera
dècada de la seva existència, amb l'antijudaisme nazi. A Àustria es
va sentir amb salvament al llarg de cinc anys després de l'ascensió
al poder de Hitler a la veïna Alemanya, protegit per la seva
vellesa i per la fama mundial que l'envoltava. Però quan el 1938
l'Alemanya nazi ocupà Àustria, ja res no hagués pogut salvar Freud,
posat en les llistes dels jueus més significats que s'havien
d'exterminar. Gràcies a les influències que encara li restaven
pogué arranjar el seu viatge de fuita i un mes després d'aquella
ocupació, es refugià a la capital britànica, on passà el seu darrer
any de vida.
Com explica Roger Mauge, un dels seus biògrafs: «El president
dels Estats Units i el dictador feixista Mussolini intercedeixen
davant Berlín per tal que es pugui concedir al fundador de la
psicoanàlisi, a la seva família i als seus deixebles el dret de
sortir del nou imperi germànic. Berlín ho aprova després de fixar
el rescat en 4.824 dòlars (preu enormement raonable, cal
reconèixer-ho, per a una personalitat de la talla de Freud), suma
que fou pagada per la seva admiradora Maria Bonaparte, perquè Freud
no tenia doblers. Desembarcà a Londres, on fou rebut per una
multitud considerable que s'amuntegava sobre les andanes de
l'estació. Era l'exili però també la glòria...»
Però era la glòria d'un home que arribava amb càncer a la seva
nova casa de Maresfield Gardens. Els dolors d'aquesta malaltia li
resultaven a cada punt més forts i freqüents. No vol prendre
cocaïna, tantes vegades recomanada als seus pacients, i malgrat els
sofriments, només accepta aspirina. Acudeix a la capçalera del
malalt, cada cop més greu, puix el càncer s'ha escampat per una
zona que ja li impedeix menjar, el seu amic i metge, el doctor
Schur que és l'encarregat d'ajudar-lo a morir en el darrer moment
de desesperança.
Treu una xeringa del seu estoig i l'omple amb prou morfina per
deixar adormit per sempre aquell home genial.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.