Una ovació de gala rep les presències d'Aloy al Festival de Sant Sebastià

Enmig d'un ambient glamourós i mitòman, el mallorquí es va fer notar amb un film que entusiasmà el públic

TW
0

Bernardo Bertolucci reflexiona sobre la seva obra al saló Venècia. Al hall del María Cristina donostiarra, Michael Caine passeja indiferent, elegant, i conversa amb la premsa sobre el premi honorífic que rebrà enguany. A l'exterior se senten crits i aplaudiments. Arriba la presidenta. Aitana Sánchez Gijón amb el seu nou look de cabells curts (per exigència del darrer guió). Metres enrere una altra aparició. És Carmelo Gómez. A l'altre costat de les tanques de seguretat es desferma un histerisme més propi dels videoclips americans que del cinema espanyol.

Però això és una altra cosa. Ens trobam al Festival de Sant Sebastià. Quaranta-vuit anys de glamour i cinema que el converteixen en un dels festivals més prestigiosos del món. I a l'epicentre, assegut a la terrassa, com si no res, un mallorquí, Toni Aloy, que presenta la seva primera pel·lícula com a director: El celo.

Un debut per la porta gran, que a més a més s'ha confirmat després de la primera projecció oberta al públic, perquè el film ha estat rebut amb entusiasme. La platea, estibada de gent, ha aplaudit fins a fer fum.

No és estrany que Aloy es mostràs tan emocionat com orgullós després de la sessió. L'acollida havia estat esplèndida al mostrador per excel·lència del cinema espanyol. La festa mallorquina no es va fer esperar. A la sala hi havia devers vint-i-cinc amics i col·legues d'Aloy, que no el deixaren d'animar en cap moment. Entre ells el també director mallorquí, Agustí Villaronga, la pel·lícula del qual, coescrita amb Aloy, també serà projectada a Donosti fora de concurs.