Neix el físic Kamerlingh-Onnes (1853)

Hem de parlar d'entrada de l'heli (He), aquest element gasós, inert, que ocorre en l'atmosfera del Sol i dels estels i, en petita quantitat, en l'atmosfera terrestre. Estudià l'heli en profunditat l'home que naixia tal dia com avui, Heike Kamerlingh-Onnes, a la ciutat de Groninga, Holanda. Realitzà les seves primeres tasques científiques en aquella població i entrà a la Universitat local el 1870. Passà després a la de Heidelberg i sent allà deixeble de Bunsen i Kirchhoff, destacà per les seves indiscutibles aptituds. De retorn a Groninga es doctorà i fou premiat pels seus estudis per aportar noves proves sobre la rotació de la Terra. El nomenaren professor de física experimental a Leiden el 1882 i allà fundà el laboratori criogènic, és a dir, on sondejaren temperatures extremes i feren de Leiden el centre més famós a nivell mundial de les investigacions entorn del fred. Treballà Kamerlingh-Onnes en el tema de les baixes temperatures i decidí de poder mesurar exactament els gasos en el seu volum, pressió i temperatura. Va voler resoldre, en primer lloc, el problema de liquar-los, principalment l'heli, que havia desafiat fins aleshores tots els esforços dels científics. Construí un aparell molt complicat que refredava l'heli per evaporació de l'hidrogen líquid, això mitjançant l'efecte Joule-Thomson segons els arranjaments de Dewar. El resultat fou, en aquell 1908, l'obtenció d'heli líquid. Aquest tenia només una temperatura de quatre graus sobre el zero absolut. El 1910 davallà encara més aquesta temperatura en deixar que s'evaporàs una part de l'heli líquid i la resta d'aquest es pogué refredar fins a 0'8 graus sobre zero absolut. Entregat Kamerlingh-Onnes a l'estudi de les propietats de les substàncies a la temperatura de l'heli líquid, va fer un descobriment que causà gran sorpresa en el món científic. Era el 1911. El plom i el mercuri, a tal temperatura, sofreixen una pèrdua total de resistència elèctrica. Així es conegué el fenomen de la superconductivitat. Al mateix temps es comprovà que es pot destruir aquesta, sempre dins tals temperatures, tot exposant la substància a un camp magnètic de certa intensitat. Però Kemerlingh-Onnes representa, sobretot i entre tot, el nou món investigador del fred extrem, tan important dins les indústries actuals. El científic rebé el 1912 la medalla Rumford de la Royal Society, i l'any següent, el premi Nobel de física.