El «Cacao» de Dagoll Dagom arriba amb molt de ritme a l'Auditòrium de Palma

La companyia arriba precedida per l'èxit de la representació, que alguns, com Rosa Gámiz, atribueixen al fet que «és una obra que arriba a tot tipus de públic, perquè la gent s'identifica amb la manera de fer dels personatges que veu sobre l'escenari». Ferran Rañé, protagonista absolut de la funció, descriu el seu personatge i l'argument de l'obra dient que «es tracta del retrobament de dues cultures, de dos mons, el caribenc i l'europeu. Cada una d'elles veu en l'altra allò que ella no té. El meu personatge es troba en una crisi personal, en el sentit masclista de la paraula, veu que tot el que era o volia arribar a ser s'ha perdut pel camí».

L'actor afirma que «aquesta obra reflecteix una trobada de cultures amb personatges molt ben dissenyats per Lauzier i duits al límit per Bozzo, que afegeix tota la part caribenca que no és al còmic». Rañé defineix Cacao com «una tragèdia, si no fos per l'humor», i Gámiz el corrobora explicant que reflecteix «l'essència del teatre, fa pensar sobre la nostra societat, en fa una crítica molt dura, però en clau d'humor».