Chillida-leku, on l'art respira a l'aire lliure

L'escultor basc inaugura avui el seu museu de Zabalaga, a Hernani, envoltat de personalitats

TW
0

A 10 minuts escassos de la ciutat de San Sebastià ha delimitat Eduardo Chillida el paradís on la seva obra pot respirar a l'aire lliure. L'indret, un vell caseriu mas del segle XVI anomenat Zabalaga, serà aquest vespre el punt de trobada de nombroses personalitats institucionals i culturals, reunides en la inauguració del que serà a partir d'ara Chillida-leku, el museu particular de l'escultor.

Ubicat en el terme d'Hernani, a cinc quilòmetres de la capital guipuscoana, Zabalaga ha estat reconvertit a mans de Chillida en un esplèndid «landart» sense parió a Espanya, que s'emmiralla en els models estrangers creats a la petja d'Auguste Rodin a Meudon i David Smith a Bolton Landing per deixar les seves obres dialogar amb els estels, a la intempèrie.

El paratge, un cop obri les seves portes al públic el proper dia 26, permetrà contemplar el miracle de les escultures que s'integren en la natura. El territori que envolta el caseriu, un parc que s'esten al llarg i ample de dotze hectàrees, és el llit on Chillida ha instal·lat quaranta de les seves escultures, peces monumentals que esquitxen un territori diferenciat en tres parts: la d'entrada, amb una albereda que visita el nou edifici de serveis; un gran part; una zona arbrada orientada al nord, prop de la casa.

La intervenció realitzada sota les ordres de Chillida i la seva esposa, Pilar Belzunce, per convertir Zabalaga en aquest marc incomparable per a l'art ha centrat bona part d'atencions en la casa, on s'ha duit a terme una restauració d'interiors fins a fer-ne un espai expositiu. D'alguna manera, s'ha concebut amb vocació de catedral: a l'abric de les altes murades, voltades per enormes bigues de fusta, s'han instal·lat escultures de menors dimensions.

Les majors, de ferro, alabastre i fang, resideixen a la planta inferior. La superior, comunicada amb la planta baixa, s'ha dedicat a un recorregut cronològic per l'obra primera de l'escultor donostiarra, i el conjunt es completa amb l'espai dedicat als dibuixos i projectes per algunes obres monumentals, com El peine de los vientos que rapinya les ones de la badia de la Conxa.