El mite de Mambrú (1957)

És estrenada la pel·lícula Svengali, segons la novel·la de George du Maurier, i interpreta el paper principal del personatge Trilby l'actriu Hildegarde Neff. I en aquest film, com en el text literari, hi torna aparèixer amb la seva força expressiva el mite de Mambrú. «Començà lleugera i alegre, com qui canta una marxa festiva amb veu que encara no havia descobert una extensió excepcional. La gent reia francament en el primer vers: 'Malbrouck se'n va-t'en guerre./ Mironton, mironton, mirontaine!/Ne sais quand reviendra!* El Mironton, mironton, mirontaine era l'essència mateixa d'una resolució marcial i d'un heroic desig. Qualsevol, després de sentir-ho se n'hauria anat a combatre contra tota esperança. 'Il reviendra-z à Pâques/ Mironton, mironton, mirontaine!/ Il reviendra-z à Pâques/ Ou... à la Trinité!». Tothom seguia rient encara que el mironton mirontaine anava revelant un lleuger indici de terror, dubte i obscurs pressentiments. 'La Trinité se passe/ Mironton, mironton, mirontaine!/ La Trinité se passe.../ Malbrouk ne revient pas!* En aquell darrer Mironton, mirontaine, s'hi endevinava una nota d'angoixa tan aguda i tan profundament natural i humana que cada un dels oients la sentia com a seva, tant, que feia bategar els cors i escurçava l'alè. 'Madame à sa tour monte/ Mironton, mironton, mirontaine! Madame à sa tour monte,/ Si haut qu'el le peut monter!* Oh! I com bategaven els cors amb ella! Ana! Ma germana Aina! Veus alguna cosa? 'Elle voit de loin son page/ Mironton, mironton, mirontaine!/ Elle voit de loin son page/ Tout de noir habillé!* I es pressent la dissort, d'una manera quasi intolerable... Mambrú no torna i en el seu lloc, compareix un patge tot vestit de negre. L'acompanyament fins ara havia estat molt senzill, però de sobte, descendí el to una octava fins a notes més greus de contralt de Trilby, vibrant tan solemne i fatal que va interrompre els plors i féu estremir els cossos. L'acompanyament es tornà lent, convertint-se en una marxa fúnebre amb cordes en sordina... 'Le Sieur Malbrouck est mort/Mironton, mironton, mirontaine! / La Sieur Malbrouck est mort/ Est mort et enterré!». I així acaba va la famosa cançó.
Una cançó dramàtica, un poema èpic, històric, en dues dotzenes de versos. Sembla que el personatge històric, el nom del qual s'ha fet llegendari gràcies a tal cançó burlesca és John Churchill, duc de Marlborough, general anglès (1650-1722), la carrera militar del qual es va veure afavorida per l'amistat que mantingué amb el duc de York, futur Jaume II. A la pujada d'aquest, al tron, fou nomenat lord de la cambra privada i contribuí a esclafar la revolta de Montmouth. Durant la revolució de 1688 donà suport a Guillem d'Orange, el qual el nomenà comte de Marlborough i membre del comitè de Regència. Participà en la Guerra de Successió espanyola com a capità general de les tropes britàniques, obtingué la victòria en moltes batalles i tanmateix morí en el seu llit.