Neix a Copenhaguen el que serà gran científic, expert en
bacteriologia, Hans Christian Joachim Gram, que contribuí,
especialment, en la classificació definitiva d'aquests
microorganismes. El 1884, quan Gram, seguint el mètode d'Ehrlich,
donà color als bacteris i els tractà amb solució iodada i un rentat
d'alcohol, advertí un fenomen ben curiós.
Alguns bacteris perdien el color i altres el conservaven. Això
donà lloc al fet que des de llavors, els que conservaven el color
s'anomessin gram-positius i els que el perdien, grams-negatius.
Aquesta distinció seria molt important per la causa ja esmentada,
és a dir, la classificació dels bacteris.
En els darrers temps, per altra banda, ens han descobert una
interessant correlació amb l'activitat antibiòtica. Així, la
penicilina és activa contra la major part dels bacteris
grams-positius, mentre que l'estreptomicina ataca els negatius. El
1900 Gram fou nomenat professor de patologia a la Universitat de
Copenhaguen, un càrrec que dugué a bon terme fins a la seva
jubilació, vint-i-tres anys després. Morí a la mateixa ciutat que
l'havia vist néixer el 14 de novembre del 1938. Mai no podrà agrair
prou la medicina i per extensió els malalts la tasca immensa
d'aquests pares de la bacteriologia que com Gram facilitaren els
fins terapèutics en aquest sentit.
No oblidem que aquests microorganismes unicel·lulars formen el
seu propi univers, paràsits o sapròfits, àmpliament distribuïts a
tots els medis, adhuc als éssers vivents, on poden tenir una acció
patògena.
Amb tot i això no solem pensar que quan ens alliberam d'una
malaltia infecciosa i anam sans i contents pel carrer, gaudint d'un
despreocupat passeig a l'aire lliure, és perquè un altre home, que
no coneixem de res, que no és parent ni amic, que potser fa molts
anys que ja no es troba en aquest món, es tancà dia i nit dins un
laboratori i amb el seu cervell privilegiat va poder resoldre els
complicadíssims problemes de la ciència mèdica. Però de vegades,
les persones, saben donar la cullerada de mel als savis, poques,
molt poques, com quan un governant de Grècia fou capaç de
reconèixer aquesta evident realitat: «Filip a Aristòtil, salut! He
d'anunciar-te que m'ha nascut un fill. Don gràcies als déus, encara
menys per haver-me'l donat que per haver-lo fet néixer vivent tu.
Ja que esper que, educat i format per tu, es mostrarà digne de son
pare i de l'Imperi que un dia haurà de governar».
És de ben nascuts saber reconèixer els mèrits dels altres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.