La conquesta anglesa d'Egipte (1882)

Després de desembarcar sobre la costa egípcia, els contingents dels Royal Marines i la marineria britànica, en general, s'apoderen de les fortificacions i dels punts clau de la ciutat d'Alexandria. Amb aquesta població i plaça forta sota el control anglès, la següent passa és la d'ocupar el canal de Suez para defensar-lo de possibles ofensives egípcies. Els darrers dies d'agost, les forces de desembarcament dels destacaments navals dels almiralls Hoskins i Hewett, protegides per l'artilleria de llurs navilis, ocupen Port-Said, Ismailia i Suez, mentre que, tal dia com avui, nombroses naus de transport traslladen a terra ferma un cos expedicionari de l'Exèrcit consistent en dues divisions, és a dir, un total de setze mil soldats, set-cents vuitanta oficials, cinc mil cinc-cents cavalls i tres-cents canons. La cosa crema i els musulmans van perdent territori. El comandament britànic es troba en mans del general sir Garnet Wolseley, que té per objectiu la conquesta d'El Caire. Durant setmanes el setge és molt fort i el tretze de setembre els turcs deicideixen d'intervenir en el conflicte. Es dóna aleshores la gran batalla de Tell al"Kabir. Els britànics, inferiors en nombre, s'aixequen amb la victòria i el quinze del mateix mes entren a la capital. Les forces egípcies s'han de batre en retreta i poc a poc, els anglesos es fan amos de tot el país. Turquia ja no seria més el guardià d'aquella important ruta vers l'Índia i d'aquesta manera, des del punt de vista polític, estratègic i comercial el Regne Unit, victorià, cobria amb punts anglesos tot el camí marítim fins a Delhi: Gibraltar, Malta, Xipre, Suez... En el bombardejament d'Alexandria per part de l'esquadra britànica hi havien intervengut alguns dels millors vaixells de guerra de l'època, com per exemple el cuirassat Inflexible, que formava part de l'estol de l'almirall Seymour.