Neix el general Caius Marius (156 aC.)

TW
0

Caius Marius, general romà, neix a Arpino. Cònsol i oncle de Juli Cèsar, cap del partit popular i enemic de Sila a causa de la guerra de Iugurta, ens presenta una vida plena d'intrigues i rivalitats. Va vèncer els teutons a Aix el 102 a C. i va fer a Roma una entrada triomfal. El feren després comandant suprem en els afers de la guerra, càrrec que llevaren a Sila, i aquest, en revenja, marxà contra Roma el 88 i aconseguí d'expulsar de la capital Marius, que no va poder dur endavant la campanya contra Mitridates.

Es refugià prop de Minturnas i començaren per a ell tota una sèrie de dissorts que l'han fet famós en els àmbits de la història. Descobert enmig dels aiguamolls de la contrada on estava amagat, el dugueren a la ciutat com si fos un criminal. El condemnaren a mort i el tancaren a un calabós totalment fosc. Al cap d'un parell de dies enviaren un esclau cimbri a matar-lo, espasa en mà. Quan aquest estava a punt d'executar la sentència, Caius Marius digué: Seràs capaç de matar Caius Marius? Tanta força devia tenir l'entonació d'aquelles paraules que l'esclau deixà caure l'arma i fugí a cuita correns. Al cap d'un temps, un grup d'habitants li prepraren la fuita i Caius Marius pogué sortir de Roma i embarcar-se. Anà a Àfrica i posà peu a terra en el mateix indret on es trobava altre temps la poderosa Cartago. Era pretor d'aquell territori, aleshores anomenat de Líbia, Sextili, el qual es negà a acceptar aquell visitant. Li passà de seguida l'ordre que abandonàs la Província... Caius Marius, en rebre el missatger, va respondre: «Li pots dir al pretor que has vist Marius, fugitiu, assegut sobre les runes de Cartago...», la qual cosa significava una premonició puix en aquell moment Cartago, plena d'edificis esplèndits, apareixia enmig de la seva prosperitat. Recordem que Cartago, fundada en el segle VII a C. pels fenicis sota el patrocini de la princesa tiria Dido, esdevingué en poc temps la capital d'una poderosa república marítima. Al final de la primera guerra púnica ja era ocupada pels romans que comandava Escipió. Reconstruïda de les pròpies cendres, en la tercera guerra púnica, un altre Escipió, el que deien Emilià, la destruí altre cop amb la consigna repetida tantes vegades per Cató, «delenda Cartago». Tanmateix, reconstruïda poc després, resplendí com a veritable capital de l'Àfrica romana. De retorn a Roma, Caius Marius, amb Cinna, «va fer córrer pels carrers la sang dels partidaris de Sila "explica el cronista" però morí sobtadament un poc després».

Era l'any 86 a C. Recordem, també, que Sila, dictador romà i cap del partit aristocràtic, revisà la Constitució i donà més poder al Senat i perseguí aferrissadament els seus contraris. Estava en el cim de la seva fama quan de cop i volta, abdicà, el 79, i morí l'any següent.