Caius Marius, general romà, neix a Arpino. Cònsol i oncle de
Juli Cèsar, cap del partit popular i enemic de Sila a causa de la
guerra de Iugurta, ens presenta una vida plena d'intrigues i
rivalitats. Va vèncer els teutons a Aix el 102 a C. i va fer a Roma
una entrada triomfal. El feren després comandant suprem en els
afers de la guerra, càrrec que llevaren a Sila, i aquest, en
revenja, marxà contra Roma el 88 i aconseguí d'expulsar de la
capital Marius, que no va poder dur endavant la campanya contra
Mitridates.
Es refugià prop de Minturnas i començaren per a ell tota una
sèrie de dissorts que l'han fet famós en els àmbits de la història.
Descobert enmig dels aiguamolls de la contrada on estava amagat, el
dugueren a la ciutat com si fos un criminal. El condemnaren a mort
i el tancaren a un calabós totalment fosc. Al cap d'un parell de
dies enviaren un esclau cimbri a matar-lo, espasa en mà. Quan
aquest estava a punt d'executar la sentència, Caius Marius digué:
Seràs capaç de matar Caius Marius? Tanta força devia tenir
l'entonació d'aquelles paraules que l'esclau deixà caure l'arma i
fugí a cuita correns. Al cap d'un temps, un grup d'habitants li
prepraren la fuita i Caius Marius pogué sortir de Roma i
embarcar-se. Anà a Àfrica i posà peu a terra en el mateix indret on
es trobava altre temps la poderosa Cartago. Era pretor d'aquell
territori, aleshores anomenat de Líbia, Sextili, el qual es negà a
acceptar aquell visitant. Li passà de seguida l'ordre que abandonàs
la Província... Caius Marius, en rebre el missatger, va respondre:
«Li pots dir al pretor que has vist Marius, fugitiu, assegut sobre
les runes de Cartago...», la qual cosa significava una premonició
puix en aquell moment Cartago, plena d'edificis esplèndits,
apareixia enmig de la seva prosperitat. Recordem que Cartago,
fundada en el segle VII a C. pels fenicis sota el patrocini de la
princesa tiria Dido, esdevingué en poc temps la capital d'una
poderosa república marítima. Al final de la primera guerra púnica
ja era ocupada pels romans que comandava Escipió. Reconstruïda de
les pròpies cendres, en la tercera guerra púnica, un altre Escipió,
el que deien Emilià, la destruí altre cop amb la consigna repetida
tantes vegades per Cató, «delenda Cartago». Tanmateix, reconstruïda
poc després, resplendí com a veritable capital de l'Àfrica romana.
De retorn a Roma, Caius Marius, amb Cinna, «va fer córrer pels
carrers la sang dels partidaris de Sila "explica el cronista" però
morí sobtadament un poc després».
Era l'any 86 a C. Recordem, també, que Sila, dictador romà i cap
del partit aristocràtic, revisà la Constitució i donà més poder al
Senat i perseguí aferrissadament els seus contraris. Estava en el
cim de la seva fama quan de cop i volta, abdicà, el 79, i morí
l'any següent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.