William Petty, retratat pel britànic Joshua Reynolds.

TW
0

Com un retorn als seus orígens, un recordatori a la col·lecció de pintures de Joaquim Sorolla amb què el Casal Solleric obrí les seves portes al públic el 1985, el palau expositiu de Palma torna avui a comptar amb la col·laboració del Museu Nacional de l'Havana per vestir"se amb els fruits de tres segles de pintura anglosaxona. Una cinquantena de llenços britànics i nord-americans d'entre els segles XVII i XIX donaran testimoni a la Planta Noble, des d'avui i fins al proper 22 d'octubre, de l'evolució en el tractament dels dos gèneres que per excel·lència concentraren l'expressió plàstica dels creadors anglesos i de la generació de nadius del Nou Continent.

Retrats majoritàriament i, en menor proporció, paisatges conviuen en una col·lecció que arriba a Palma gràcies al conveni de la pinacoteca cubana amb l'Ajuntament de Palma i l'Obra Social i Cultural de Sa Nostra. Precedida per exposicions d'idèntica procedència que ens han visitat en darrers temps "els gravats de Giovanni Piranessi, la pintura catalana del realisme al modernisme", la mostra està integrada per una selecció de les peces d'aquest període que romanen als fons cubans, una tria «que no és completa, però sí efectiva en fer el recorregut per les etapes de la pintura britànica i nord-americana», segons assenyalà ahir el cap del departament de conservació i restauració del museu cubà, Óscar Antuña.

L'exposició ha estat organitzada respectant l'ordre cronològic de les obres reunides a la col·lecció, abraçant així l'evolució que es dóna des de la pintura del XVII, germen de l'escola del retrat anglès que estava influïda notablement per l'holandès Van Dyck, l'auge del retratisme en les dues generacions d'artistes que acull el segle XVIII, fins a arribar a la decadència del retratisme dins del segle XIX. Pel que fa a la pintura nord-americana, representada només amb 13 obres, és palesa la relació artística d'ambdós països especialment a través de les pintures de paisatge, com també del retrat, malgrat que als Estats Units un i altre gènere s'impregnassin d'una recerca d'identitat nacional i sentiment d'exaltació patriòtica que s'accentuà amb la Guerra de Secessió, segons Antuña.