Surt al carrer la revista Pluma y Lápiz corresponent al mes de
setembre. Es tracta d'una publicació molt ben il·lustrada, amb
dibuixos a ploma, gravats i textos ben seleccionats. La portada
mostra una senyoreta en vestit de banys, una peça de roba molt
completa que només deixa veure els braços i les cames. I encara pel
que fa a les cames, de més avall dels genolls fins als peus calçats
amb una mena d'espardenyes aquàtiques destinades a no fer sofrir
els delicats peus de les damisel·les sobre el pedreny submarí.
La banyista ha obert la porta de la seva cabina de fusta o
observa la mar solellada. El dibuix de Cecili Pla troba la rèplica
més adient en la primera pàgina, a l'interior, on es pot veure una
fotografia d'una partida d'al·lots en remull.
En aquest cas el vestit de bany és també d'una sola peça, a
ratlles, és a dir, una mena de camiseta i calçons curts, tot
plegat, que s'ajusta al cos com un guant o un calcetí. Però els
homes, a més de la nuesa dels braços i les cames, mostren també les
cuixes.
Alguns fan servir carabasses i carabassons per surar amb més
garanties. Hi ha un dibuix a ploma de Gaspar Camps que representa
una platja amb els seus xalets, casinos, hotels, parasols,
terrasses i barraquetes per a canvi de vestimenta.
El textos, de Manuel Soriano, són ben evocatius: «Estam dins la
plena temporada, l'època de les grans calors; quan, per prescripció
facultativa els uns, per plaer els altres, per rutina els més,
corren els bípeds mortals a submergir el decaigut cos en les mòbils
immensitats del líquid element. En aquestes hores l'animació, la
vida, es troba reconcentrada a les platges... El bell sexe en
particular sent la necessitat de posar en remull el seu feix de
nervis per temperar-los com convé i combatre així l'anèmia que ha
arribat a fer-se senyora d'ell, fins a uns extrems
desconsoladors.
Les famílies de fortuna, les que poden llançar impunement alguns
milers de pessetes, es donen el gran gust de refrescar les seves
carns a l'estranger, a l'estil dels aristòcrates, i el seu exemple
segueixen alguns, encara que hagin de dur al Mont de Pietat quelcom
de casa seva. Però la moda comanda i cal seguir-la encara que sigui
a bescanvi de fer pagar a l'hivern les satisfaccions de
l'estiu.
Els banys de mar semblen ser, ara mateix, el goig suprem de la
jovenesa. Comporten tantes expansions, duen tanta cua! Ho jutjareu
per mi, que dos mesos abans de Sant Joan anava ja boig de content
en pensar en el dia feliç que podria cenyir-me les carabasses i
inaugurar els capbussaments. En canvi, per als vells constitueixen
un record ben trist; com el de tot allò que ha passat i no ha de
tornar. Perquè l'adagi ho canta clar: De quaranta en amunt la panxa
no t'has de mullar! I encara que alguns, despreciant tan savi
consell, es permeten de perllongar aquesta data, a mida que el cos
es refreda va tombant l'entusiasme, i un ja no vol més aigua que la
calenta i això dins la banyera».
El gran escriptor valencià Blasco Ibáñez era un d'aquests
banyistes a la platja de la Malvarrosa.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.