Neix Karl Auer, mestre de la llum (1858)

Neix a Viena, tal dia com avui, Karl von Welsbach Auer, fill del director de la impremta imperial, i va rebre una educació refinada. Anà llavors a la universitat de Heidelberg i fou allà deixeble del famós Bunsen. S'interessà per les terres rares i dedicà especial atenció a un suposat element, el «didimi», descobert anys abans per Mosander. Hi treballà a consciència i va veure que es composava realment de «dos bessons», que és el que significa en grec «didimi». Aïllà els òxids d'ambdós elements del didimi i a tals elements els donà el nom de «paseodimi», que vol dir bessó verd, a causa del color predominant de la línia espectral i «neodimi», és a dir, «bessó nou». Sempre interessat en els elements de les terres rares, assajà moltes substàncies, especialment les que podrien cremar a altes temperatures sense fondre's. Un dels seus descobriments fou el d'amarar un cilindre de teixit amb nitrat de tori i un petit tant per cent de nitrat de ceri i amb això obtenia un resplendir de color blanc en una flama de gas. L'anomenà «Manegueta de Welsbach» i la patentà el 1885. Aquesta important reforma de la llum de gas, que hauria millorat la claror nocturna dels carrers de les grans ciutats, topà, però amb Edison, que en aquells dies introduí la llum elèctrica. Desaparegueren els fanals de gas dels caps de cantó encara que les «maneguetes» se seguiren emprant per a les làmpades de petroli i altres aparells d'enllumenat.