Neix Karl Auer, mestre de la llum (1858)

TW
0

Neix a Viena, tal dia com avui, Karl von Welsbach Auer, fill del director de la impremta imperial, i va rebre una educació refinada. Anà llavors a la universitat de Heidelberg i fou allà deixeble del famós Bunsen. S'interessà per les terres rares i dedicà especial atenció a un suposat element, el «didimi», descobert anys abans per Mosander. Hi treballà a consciència i va veure que es composava realment de «dos bessons», que és el que significa en grec «didimi». Aïllà els òxids d'ambdós elements del didimi i a tals elements els donà el nom de «paseodimi», que vol dir bessó verd, a causa del color predominant de la línia espectral i «neodimi», és a dir, «bessó nou». Sempre interessat en els elements de les terres rares, assajà moltes substàncies, especialment les que podrien cremar a altes temperatures sense fondre's. Un dels seus descobriments fou el d'amarar un cilindre de teixit amb nitrat de tori i un petit tant per cent de nitrat de ceri i amb això obtenia un resplendir de color blanc en una flama de gas. L'anomenà «Manegueta de Welsbach» i la patentà el 1885. Aquesta important reforma de la llum de gas, que hauria millorat la claror nocturna dels carrers de les grans ciutats, topà, però amb Edison, que en aquells dies introduí la llum elèctrica. Desaparegueren els fanals de gas dels caps de cantó encara que les «maneguetes» se seguiren emprant per a les làmpades de petroli i altres aparells d'enllumenat.

Auer estudià després la bombeta elèctrica d'Edison i el 1898 la perfeccionà. Fou el primer a introduir un filament metàl·lic en lloc de la metxa carbonitzada d'Edison i per a tal innovació va fer servir l'osmi, un metall rar semblant al platí. Amb tot i això, l'osmi, més eficaç i de més durada que el carbó, resultava car, de manera que Auer proposà els filaments de tungsté o wolfram i que Langmuir duria a la pràctica anys després. Un altre descobriment d'Auer fou el «Mischmetal», que consistia en una barreja de ceri i ferro.

Tot plegat esdevenia un material fortament pirofòric, és a dir, quan es copejava produïa espurnes calentes. Fou molt útil per fabricar-ne pedres d'encenedor.

El 1901 l'Emperador d'Àustria-Hongria, Francesc Josep, elevava Auer a la noblesa hereditària amb el títol de baró. El lema adoptat per Auer per a tal distinció era «més llum». Moria vint-i-vuit anys després en el seu castell de Welsbach, Carintia. Així i tot coincideixen els seus biògrafs a dir que mai no blasonà d'aquells llinatges ennoblits. Sentia així com el poeta Alfred de Vigny, quan amb molta raó deia: «J'ai fait illustre un nom qu'on m'a transmis sans gloire./ Qu'il soit ancien, qu'importe! Il n'aura de m émoire/ Que du jour seulement o mon front l'a porté».

En altres mots: Soc de cognom noble però tanmateix això són bajanades puix, com tot, esdevé cendres i és oblidat.