El 1934 és creat el famós personatge de còmic Mandrake i el seu
creador és el conegut guionista Lee Falk. Fou primerament dibuixat
per Phil Davis i després, en una fructífera segona etapa, per Fred
Fredericks. A Espanya serà anomenat Merlín i és un personatge, com
diu l'historiador del gènere, Claudio Moliterni, modelat a l'estil
latin lover, vestit com els prestidigitadors tradicionals, és a
dir, frac, capell de trona i ampla capa sobre les espatles, peces
on s'amaguen mil trucs. Sempre acompanyat de la seva enamorada
eterna, la princesa Narda, i el forçarrut negre Lothar, «utilitzà
el seu penetrant poder hipnòtic com a arma ben eficaç en la seva
lluita contra els delinqüents, component així una paràbola sobre la
superioritat del cervell per damunt de la força bruta o les armes
mortíferes...».
El 1973 el personatge serà portat a les pantalles de televisió
per Federico Fellini, que d'al·lot col·leccionava tots els quaderns
de còmics Mandrake, utilitzant Marcelo Mastroianni, puix era
l'actor italià que més li recordava el seu heroi mag.
Tanmateix és opinió general que Mandrake s'inspirava en el gran
Houdini i d'altres grans mags de l'època. Com diu Oscar W. Benítez,
un altre especialista d'aquest art tan popular dels «còmics», es
tracta «d'un mag professional, com ho pregona moltes vegades la
seva vestimenta de prestidigitador, entre les moltes bruixeries amb
què Mandrake ha obsequiat els seus lectors, no és més petita la
d'haver"los conduït al creuer de tots els possibles culturals de
l'expressió gràfica.
Alliberat per la seva capacitat hipnòtica de totes les cotilles
naturalistes que frenen els possibles i impossibles narratius, el
geni mesmèric de Mandrake ha pogut arrossegar els seus lectors des
de l'òrbita de la fantasia pura a les hipòtesis més o menys
rigoroses de la ciència"ficció, des de l'idil·li ensucrat amb Narda
a la tenebrosa intriga de misteri, i des de la moguda i violenta
acció física al giravolt irònic i displicent, propi d'un gentleman
neovictorià...»
Però és el 1936 quan Mandrake passa al terreny de la novel·la a
través del pulp book, és a dir, la literatura de quiosc d'aquells
anys, sempre de la mà del prolífic Lee Falk.
La història literària es basa en el guió de Chamber into the X
Dimension, que té els seus fonaments en les pàgines dominicals del
28 d'agost del 1936 al 7 de març del 1937.
«L'home no és perfecte, encara que en la seva supèrbia s'ho
creu. La seva missió en el món és tractar d'evitar tot això que a
us agradaria de fer desaparèixer, la guerra, la fam, els odis, la
mort, la desigualtat, però no ho aconsegueix malgrat els seus
esforços. Teniu un mal concepte de nosaltres, és clar... Però jo us
demano: el que després de tants segles la nostra raça humana pugui
continuar existint, sense haver"nos destruït del tot els uns als
altres... No us demostra que tenim alguna cosa bona, encara que sia
mínima? I aquesta cosa és la capacitat d'estimar...».
És la filosofia de Mandrake puix són les seves paraules.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.