Quan les discoteques eren night clubs i boîtes...

Locals emblemàtics i sales de festes que marcaren tota una època han anat desapareixent

J.P.Palma23/08/00 0:00

L'eclosió del turisme de masses a la dècada dels anys seixanta va dur parella una escampadissa de sales de festes i discoteques. Eren les mítiques boîtes i els nights clubs que avui, dècades després, són limitades les que encara perviuen... Barbarela, Tagomago, Zhivago, Jack el Negro, Trocadero, Clan o Palma Palma; Babalú, Kiss, Yes, Bavarian, Scorpio, Flamingo i la Rueda foren noms que marcaren una època avui encara recordada pels nostàlgics.

Fora de la badia de Palma, la Part Forana, també gaudí del seu moment la dècada dels vuitanta. Macrodiscoteques com ara Dhraa a Cala Millor, Menta i Màgic a Alcúdia, S'Eixam a Campos, Ics a Montuïri... acolliren tota la moguda vespertina d'aquell temps.

Pere Vidal, president de l'Associació de Sales de Festa i Discoteques, destacà els canvis que precipitaren la desaparició de la majoria d'aquests temples de la nit i la nova orientació dels gusts de la societat actual. Les discoteques van néixer amb el fenomen Beatles i la incipient tecnologia d'enregistrament que proporcionava un nombre considerable de discs. Així, a ritme lent però sense pausa, la música enllaunada començà a substituir les petites sales de música en viu amb un piano i poca il·luminació, obrint un nou horitzó per a la diversió vespertina.

A Palma, el fenomen de les discoteques dugué fins i tot a l'organització d'excursions nocturnes per als turistes, anomenades «Palma de Nit», que els duien per diferents sales on feien espectacles. Ara, el nou canvi de gusts ha modificat el circuit nocturn a favor dels denominats pubs o bars. Les modernes tecnologies i les novetats que aquestes impliquen han donat com a resultat grans discoteques amb diverses possibilitats de diversió que sotmeten l'oferta lúdica a fluctuacions.