Una forma diferent de visitar Mallorca és fer-ho davall terra.
Ja el segle XV sant Vicenç Ferrer advertia que l'Illa era buida,
però no podia imaginar mai que sota la superfície trobaria un món
de formes impossibles que s'havia anat formant al llarg dels
segles, les coves. L'especial constitució de l'Illa, de roca
calcària, fa que aquestes formacions subterrànies, de les quals
se'n coneixen més de dues-centes, no siguin un fenomen estrany.
Malgrat la gran quantitat de coves només són cinc les que poden
rebre la visita dels turistes i curiosos. Les del Drac i els Hams a
Manacor, les de Campanet, a aquesta localitat, les d'Artà, que
curiosament estan situades a Capdepera, i les de Gènova, al terme
municipal de Palma.
Les coves del Drac són les més grans amb una superfície de 1.700
m., i són, probablement les més conegudes fora de l'Illa. El
recorregut d'un quilòmetre, tal com el coneixem ara, és el resultat
d'una exploració patrocinada per l'Arxiduc Lluís Salvador el 1896,
duita a terme per Édouard-Alfred Martel, tot i que el primer intent
d'exploració tingué lloc el 1878.
Aquest espeleòleg dóna nom a un dels sis llacs que es troben
dins les coves, punt culminant de la visita, on té lloc un concert
a càrrec de dos violins, un violoncel i un orgue que, acompanyat
d'uns efectes de llum constitueix un espectacle inoblidable.
Per proximitat les següents coves a visitar són les dels Hams,
que estan comunicades amb les anteriors a través de canals i
sifons. En un recorregut de 500 metres el visitant travessa deu
sales d'unes coves descobertes el 1905 per Pere Caldentey, en una
passejada de quaranta minuts. El nom amb el qual foren batejades es
deu, probablement, a una sèrie de cristal·litzacions arborescents
que tenen forma d'aquest element, un ham.
Tant a les de Campanet com a les de Gènova la visita inclou un
recorregut per les coves, amb explicacions il·lustratives,
generalment en la llengua d'aquells que els visiten. Les coves de
Campanet foren descobertes accidentalment el 1945 quan Bartomeu
Palou, Xineta, cercava aigua a la finca de la qual formaven
part.
En el cas de les de Gènova presenten la particularitat que foren
habilitades per ser visitades per Nataixa Rambora, viuda de Rodolfo
Valentino, que en fou llogatera durant quatre anys.
Pel que fa a les coves d'Artà al visitant se li ofereix la
possibilitat de gaudir d'un concert i un espectacle luminotècnic a
la sala anomenada «de l'Infern». El secret millor guardat d'aquests
llocs, però, no és el que amaguen les pedres, es tracta d'una cosa
més material, el nombre de visitants. Aquesta és una informació que
cap responsable de les coves no ens ha volgut facilitar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.