Neix a Dayton, Ohio, l'inventor i aviador americà Orville Wright, que en companyia del seu germà Wilbur seria el pare i creador del primer aeroplà efectiu. Després d'estudiar el batxillerat es posaren a treballar. Orville era campió ciclista i amb aquella curolla, els dos germans muntaren un negoci d'arranjar bicicletes.
Es posaren allà de manifest les seves aptitutds mecàniques. Estudiaren, després, l'experiència aeronàutica de Lilienthal, que havia mort en accident el 1896, i decidiren de construir un aparell que superàs els errors d'aquell. El primer experiment fou el d'equipar una bicicleta amb un parell d'ales i amb benzina de propulsió interna que fes girar un propulsor.
La cosa no anà del tot malament i feren, després, moltes correccions sobre aquell disseny primitiu. Inventaren els alerons i les ales mòbils que permeten el pilot de poder controlar un avió. A poc a poc experimentaren amb combustibles més lleugers i el 17 de desembre del 1903, a Kitty Hawk, Carolina del Nord, Orville realitzava el primer vol en un aeroplà de motor de gasolina de tota la història.
Els experiments anteriors només es podien considerar simples ascensions. El Wright Flyer I va solcar l'espai devers un minut i això a una altura considerable i va recórrer vuit"cents cinquanta peus. Només cinc persones estaven presents en aquell espectacle únic i els diaris dels dies posteriors callaren la gesta. Dos anys després, la revista Scientific American s'interessà pel que havia succeït i donà a la cosa la importància que mereixia, és a dir, un autèntic vol de manera sostinguda amb un aparell més feixuc que l'aire.
Els germans Wright no s'havien, però, aturat i havien fet més i més experiències. Aleshores ja eren capaços de volar mitja hora per a cobrir vint"i"quatre milles. I el 1908 ja era una hora seguida. I el 1909 era el primer vol realitzat a través del canal de la Mànega. Tot plegat, finalment, penetrà dins la consciència del món i pertot arreu eren celebrades festes i exhibicions aeronàutiques, mai oblidant els pioners Wright.
Orville va viure el temps necessari per a veure com els avions eren una arma mortífera en el decurs de les dues guerres mundials i era encara viu quan des d'una fortalesa voladora els americans llançaven les primeres bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki.
Orville moria en el mateix poble de la seva naixença el 1948. Wilbur, en canvi, havia mort el 1912, en aquella mateixa població, víctima del tifus. El 1908 Wilbur havia duit l'aeroplà a França i allà havia fet nombroses exhibicions, amb gran entusiasme del públic. Risc i ciència es donaven la mà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.