«La polifonia corsa és austeritat, és un cant per descriure la geografia del país»

«La ubicació de Còrsega, en un important punt de confluència de camins del Mediterrani, dugué guerres i tristor, pobresa. D'aquí el so auster i greu de les polifonies. La història no sempre és alegre...». Acquaviva també destacà el fet que les polifonies havien anat evolucionant en el decurs dels anys i dels segles. Un caminar cap endavant que l'artista considera que «ha estat paral·lel al caminar del poble, d'un poble molt viu i vivencial».

Amb aquests sons polifònics es defineix la idiosincràsia de Còrsega, «referents del passat: recorden d'on es ve, però també marquen el camí de cap on es va». Quant al cant en si, el solista posà èmfasi en la necessitat d'un bon equilibri entre les veus per poder aconseguir un resultat brillant. «L'equilibri i la conjugació de les veus de manera òptima són el secret de les polifonies», explicà convençut.

Sota aquesta base tot tipus de cançó polifònica pot ser interpretada. D'aquesta manera, tot i que no fou l'objecte del concert, el grup ha investigat sobre les fórmules polifòniques adaptant-les a sons actuals. Fins i tot s'han atrevit amb algunes versions rap que, segons diu Acquaviva, «no tenen gaire secret si s'agafa el ritme i s'hi adapten les veus».