Vida napolitana

Parada de peix a Nàpols (Itàlia).

19/08/00 0:00

El carrer va ple de gent, talment un riu que està cercant la mar. Quan arriba un vehicle, el cabal humà es comprimeix contra les façanes de les cases, per tot d'una tornar al seu lloc. L'embalum que passa és com una massa oliosa que llenega per entre la gent. Una dona treu el cap per la finestra d'un cinquè pis i, un cop s'ha posat d'acord amb qui està davant de la porta d'entrada de l'edifici, amolla un paner que té fermat amb una cordellina. De seguida, quan a dins ja hi ha el pa, un cafè o qualsevol altra cosa, cobra la corda fins que arriba a les seves mans allò que tanta falta li feia. Una altra napolitana treu una mà per, palpant la roba que té estesa a una corda que va de banda a banda del carrer, comprovar si ja està eixuta. Si és així, recupera les banderoles de la vida familiar que han romàs hores a la vista de tothom.

Per sota de la vida aèria que va de finestra a finestra i de finestra al carrer, hi ha passatges i zones completes que s'enriqueixen amb la presència de les parades d'un mercat o de venedors dispersos. Llavors tot és una alegria visual i sonora, perquè les fruites multicolors fan companyia a la riquesa i varietat de la mar. Els pescadors proclamen les qualitats i els bons preus de llurs mercaderies. Sembla que qui més crida ha de tenir els millors peixos sabre, varats, sorells o calamars. Ruixa amb aigua fresca la taula d'exposició, ho enramella amb menats de julivert, alinea els exemplars com si es preparessin per anar a una desfilada. La gent s'ho mira, toca i compara. Cada mercat és una exhibició de vida.

Vida napolitana. A vegades se'ns presenta frenètica, quasi arriscada. Llavors un s'asseu a un cafè, estira les cames i, com si fos una cançó interpretada per Roberto Murolo (Vint'anne, sense anar més lluny), tot és d'una tranquil·litat absoluta. Un mercat feliç on s'hi troba de tot.