Neix a Manchester el químic anglès Frederic Kipping. Graduat a
la Universitat de Londres el 1882, a manca d'oportunitats en el seu
país (allò que ningú és profeta a la seva terra), decidí d'anar a
Alemanya, on treballà sota la direcció de Baeyer. Mai no va veure,
però, en persona el seu mestre, que li transmetia les ordres, li
revisava les feines i prou. Tanmateix obtingué el seu doctorat amb
el màxim grau i el 1894 escrivia el primer llibre de text dedicat
exclusivament a la química orgànica. Com que això li creà una certa
fama, el 1897 l'elegiren membre de la «Royal Society» i fou nomenat
professor de la Universitat de Nottingham. Però encara mancava la
gran experiència de la seva vida, a la qual dedicaria prop de
quaranta anys.
Començà a treballar en els composts orgànics de silici el 1899,
després d'haver investigat l'estereoisometria en àtoms que no eren
de carboni. Així doncs, Kipping, treballava el silici i utilitzava
un nou tipus de reacció que acabava de descobrir Grignard.
Aquest avantatge li permetia sintetitzar una varietat de
composts orgànics que contenien un o dos àtoms de silici a la
molècula. Donà a conèixer aquestes experiències a través de
cinquanta-cinc articles, tots ells publicats abans de la Segona
Guerra Mundial. I aquí és quan Kipping resulta ser molt important
per a la defensa del seu país. Durant aquest gran conflicte
bèl·lic, els composts de silici es feren importants, com greixos,
líquids hidràulics, gomes sintètiques, impermeabilitzants...
Substàncies d'una certa complexitat que contenien llargues
cadenes de silici alternades amb àtoms d'oxigen i grups orgànics
units als àtoms de silici. Totes aquestes substàncies foren
conegudes i tractades en profunditat gràcies a les investigacions
de Kipping. Com diu Asimov, és un exemple de composts orgànics que
contenen elements que generalment no es troben a combinacions
naturals i que resulten de gran profit a la humanitat i de gran
interès per als químics. Frederic Stanley Kipping moria a
Criccieth, Gal·les, el primer de maig de 1949. Vuitanta-sis anys,
doncs, la majoria entregats a la ciència.
Recordem que el silici és un element no metàl·lic, químicament
anàleg al carboni, el qual s'obté per reducció del quars.
Importantíssim per a la indústria, i d'aquí els mèrits excepcionals
del nostre personatge d'avui, un personatge que ens recorda una
miqueta allò que va dir Gracián, pel que fa als intel·lectuals i la
seva relació amb la naturalesa del seu país. Digué: «Els camps
àrids i eixuts crien savis de condició eixuta i gravetat
malencònica, i les regions pròsperes, enginys sans i
vigorosos».
El fet que Kipping hagués de destacar primer a Alemanya, que no
era el seu país, per tal de ser reconegut a la Gran Bretanya, que
sí era el seu, ens duria a escoltar la lliçó de la qual un altre
savi diu «higiene del desenvolupament intel·lectual», és a dir,
treballar amb les eines més fiables allà on aquestes es trobin.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.