La cançó de Rotland (778)

En la jornada del 14 al 15 d'agost era destrossada a Roncesvalles la rereguarda de l'Exèrcit de Carlemany, unes tropes cansades que retornaven a França després del fracàs de no haver pogut conquerir Saragossa als moros. Roncesvalles és una vall o congost dels Pirineus i fou, allà, efectivament, on els bascons derrotaren els francs, i morí, a tal indret, un dels més famosos personatges de tots els temps, Rotland (Rul·lan, en la grafia mallorquina), Roldán, en castellà i Roland en francès, i Orlando, en la versió italiana, paladí, un dels dotze pars de l'Emperador, immortalitzat en la cançó que glosa la gesta èpica i també en el poema d'Ariost. Estava protegint la retreta del seu Exèrcit quan s'esdevení la gran emboscada dels muntanyencs. Allà es va fer també famosa l'espasa de l'heroi, anomenada Durindaina, molt celebrada pels cronistes i amb ella obrí, Rotland, en la roca el tall que des d'aleshores és conegut com la «bretxa» de Rotland. El poema Orlando furiós, heroicocòmic d'Ariost, mescla encisadora d'episodis graciosos i terribles es remunta al 1516. Tenim també un altre poema clàssic, Orlando enamorat, obra de Boyardo, una de les més notables de la literatura italiana, traduïda per Andrés Bello al castellà i que fou escrita el 1495. Tots aquests extrems vénen a demostrar que la figura de Rotland, universal, estava molt viva en els temps de la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement, amb referències a l'obra d'autors posteriors, com és el cas de Cervantes i el seu Quixot...Tanmateix els francesos, en el primer moment, es pensaren que els seus vencedors eren els moros i no els bascons. Així, la veritable història s'allunyava de la literatura. Però com el que compta són els sentiments. Quan Rotland jeu mort després de la lluita, Carlemany s'exclama: «Amic Rotland que Déu tengui pietat de tu i que la teva ànima sigui col·locada en el paradís. Qui et matà ha deixat França sense consol. Tal és el meu dolor que no voldria sobreviure als meus soldats, que per causa meva són ara morts. Vulgui Déu, el fill de Santa Maria, que abans que avui arribi jo als grans congosts de Sícera se separi la meva ànima del meu cos i que entre les seves sia allotjada i posada i la meva carn sia soterrada al seu costat». Dites aquestes paraules, l'Emperador vessa gruixudes llàgrimes i s'estira la barba blanca... Llavors fa disposar el sepeli de Rotland, Oliver i l'arquebisbe Turpin. Al davant d'ell els ha fet obrir i fa guardar llurs cors en un mocador de seda. Són dipositats en una blanca caixa de marbre; prenen després els cossos de tals barons i, ben rentats amb pigment i vi, els emboliquen amb pells de cérvol...».