Neix el químic Willstätter (1872)

Estudià a la Universitat de Munic sota la supervisió de Baeyer i obtingué el seu doctorat el 1894. La seva investigació més important es troba, doncs, connectada amb els pigments vegetals i fou realitzada després d'obtenir una càtedra a la Universitat de Zuric, Suïssa, el 1905.

Els pigments vegetals eren interessants en aquells moments per dues raons. La primera, que la clorofil·la era el mitjà pel qual l'energia de la llum solar era convertida en aliment, de manera que d'ella depenia tota la vida, exceptuant-ne alguns microorganismes.

La segona era que els pigments formaven un grup molt complex de substàncies similars i el problema de la seva separació suposava un desafiament. Aprofitant tècniques i descobriments anteriors, Willstätter estudià la manera segons la qual l'àtom de magnesi es col·locava en la molècula de clorofil·la demostrant que l'àtom de ferro ho feia de manera similar en la molècula d'hem, la porció de color de la molècula d'hemoglobina.

El 1911 Willstätter era una altra vegada professor i deixava per algun temps les investigacions. Durant la Primera Guerra Mundial, el Ministeri de Guerra el féu col·laborar en la causa del país. Dissenyà una màscara de gas molt efectiva. Després, durant els anys vint, investigà els enzims que resultaren esser proteïnes. Willstätter era jueu de raça i religió i renuncià al seu càrrec de professor de la Universitat de Munic el 1925, quan va veure que entre els estudiants i fins i tot, els ensenyants es multiplicaven les campanyes d'antisemitisme.

En arribar Hitler al poder, el 1933, no va voler, malgrat les amenaces, sortir d'Alemanya. Al llarg d'aquells anys de preguerra, la seva vida estava en perill constant. El 1939, en començar la Segona Guerra Mundial, tot veient que molts jueus eren detinguts, pensà que continuar la seva estada a Alemanya era un suïcidi. Sort tingué de poder marxar a Suïssa i s'establí a Locarno.

Allà passà els seus darrers anys i tanmateix no va poder veure la derrota del nazisme, puix morí el 3 d'agost de 1942. Aquesta breu semblança biogràfica, d'un savi que nasqué i morí el mes d'agost, el «pare dels pigments vegetals», ens podria fer pensar en la nostra indiferència envers dels homes que han treballat aspectes científics dels quals ens aprofitam amb total egoisme.

Així ho veia Bernardin de Saint"Pierre quan escrivia: «Em sorprèn ben sovint la nostra indiferència cap a la memòria d'aquells avantpassats nostres que ens dugueren els fruits i les tècniques que formen avui el nostre progrés. No obraven així els romans. Plini presumia que entre les vuit espècies de cireres conegudes a Roma en el seu temps, n'hi havia una, la pliniana, que prenia el nom d'un dels seus parents...».