Colomí a la taula del Felfela

Molt sovint les portes d'un país s'obrin gràcies als restaurants. Els plats, amb els sabors i els colors, ens donen una radiografia bastant completa de la realitat del lloc on, per atzar o necessitat, hem anat a parar. Què seria de la vida, si tot es globalitzàs? O fer un llarg viatge per menjar a una taula on s'hi serveixen les coses que s'han dissenyat milers de quilòmetres lluny. Seria com una bestiesa imperdonable. Als restaurants i als mercats sempre s'hi troba el museu vivent i actual de la gent que viu a una ciutat. És la cara autèntica de la vida. El restaurant Felfela "ha quedat escrit abans" és com una mena de parada on convé anar cada vegada que es visita El Caire. Entre clients locals i els forasters, és possible assaborir-hi una bona part de la gastronomia egípcia. No deu ser la millor, però és molt bona. Dins cada plat hi ha una porció del país, perquè rere el color quasi taronjat de les pastanagues és possible recordar-hi el color del preciós oasi del Faium, o el verd esvaït del carabassó ens apropa al Delta, on la generositat de la terra ofereix collita rere collita. O tastar el gelat de mango, un final feliç. Seguint, es podria fer un recorregut per les millors zones productives d'Egipte. La resta és desert; però després de cada gran desert, sempre s'arriba a veure un miratge o a un oasi. El plat que du tota aquesta història és el hamama mashwi, un colom farcit d'arròs, fetge i algun altre ingredient, que s'aromatitza i es potencien els sabors afegint-hi espècies diverses. A mesura que es desfà, es troba el gust de la carn, de l'arròs que ha begut un poc de cada cosa i, donant ànima al tot, alguna llenca minúscula de nou moscada. Llavors es refresca la boca amb la textura liquosa del carabassó o de la pastanaga i tot, absolutament tot, és una joia gastronòmica.