Neix a Nijkerk, Holanda, el doctor Christiaan Eijkman, que serà
un dels metges més il·lustres i famosos d'aquell país. Obtingué el
seu títol de medicina a la Universitat d'Amsterdam i es dedicà
primer a la fisiologia, però després d'una curta estada a les
Índies Orientals Holandeses, quan hagué de servir dins l'exèrcit,
es va interessar en bacteriologia.
Una invalidesa el va fer estar de retorn a Holanda però
havent-la superada, recobrades les forces, viatjà novament a les
Índies formant part de l'equip mèdic que estudiava el
beri-beri.
Després de moltes investigacions sense cap resultat concret,
l'equip de metges tornà al seu país però Eijkman restà a Batavia,
Djakarta, en qualitat de director d'un laboratori bacteriològic de
l'escola de medicina per a nadius.
El 1896, les circumstàncies varen permetre d'avançar en la
qüestió del beri-beri. Succeí que una malaltia entre els pollastres
utilitzats en el laboratori mostrava símptomes similars al
beri-beri. Eijkman cercà el germen que produïa aquella malaltia.
Volgué contagiar un pollastre sa d'un de malalt però no resultà.
Descobrí, després, que un dels cuiners havia alimentat els
pollastres amb arròs del magatzem de l'hospital. Fou canviat el
cuiner i al nou no li semblà bé utilitzar l'arròs destinat als
pacients en els pollastres i els donà el seu aliment propi
d'aus.
Tot això demostrà a Eijkman que si alimentava els pollastres amb
arròs refinat de la millor casta, aquests s'emmalaltien. Si en
canvi ho feia amb arròs sense refinar es curaven. Es tractava doncs
de definir, per primera vegada, una malaltia «per deficiència
dietètica» i, així, quedà clar que hi havia malalties purament
bioquímiques.
Les teories de Christiaan Eijkman en aquest camp foren
investigades per Hopkins, que anomenà «vitamina» el component que
mancava dins una dieta.
Starling i Bayliss obrien, després, nous camins per completar
aquella tasca. Tanmateix, poc després d'aquella important
descoberta, Eijkman es posà altre cop malalt i hagué de tornar a
Holanda. Allà estant l'anomenaren professor d'higiene a la
Universitat d'Utrecht.
El 1929 compartia el premi Nobel de medicina i fisiologia amb
Hopkins i el cinc de novembre de 1930 moria a Utrecht. Com és
sabut, el beri-beri té per definició una malaltia dels països
càlids, endèmica i epidèmica, caracteritzada per paràlisi i edemes
i causava gran nombre de víctimes entre colonitzats i
colonitzadors. Batavia o Djakarta, capital de Java, a Indonèsia,
era considerada en aquell temps la capital de les Índies
neerlandeses i ja tenia un comerç importantíssim, especialment de
sucre i cafè. Plaça de guerra i port militar assegurava el tràfic
holandès en aquella zona. El nom de Batavia li venia dels
«batavesos», és a dir, el poble germànic que habitava el territori
de l'Holanda actual.
No és doncs estrany que els nadius li retornassin el nom de
Djakarta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.