Mor Walter Flemming, anatomista (1905)

Anys abans, Schleiden i Schwann havien treballat, eficaçment, la teoria cel·lular, però no havia pogut ser completada. Hi havia un entrebanc. Les cèl·lules eren transparents i només s'hi podien observar un nombre limitat de detalls de la seva constitució interna mitjançant el microscopi.

Tanta sort que cap a la meitat del segle XIX havia començat la síntesi dels tints, gràcies en gran part a Perkin, i cap a l'any 1870 aquests tints podien ja esser aplicats a l'estudi de les cèl·lules a causa de la bona feina d'Ehrlich i Flemming.

Es descobrí que parts de la cèl·lula absorbien el tint, mentre que d'altres no i d'aquesta manera, la cèl·lula transparent esdevingué un panorama de color.

Flemming estudià, aleshores, les cèl·lules animals i trobà que escampat per dins l'interior del nucli cel·lular hi havia una substància que xuclava amb intensitat el tint i la batià amb el nom de cromatina.

Així, quan tenia una secció del teixit de creixement s'hi trobaven cèl·lules en diferents etapes de divisió, la qual cosa li va permetre d'ordenar-les successivament segons la cromatina. En començar el procés de divisió, la cromatina formava unes petites xarxes les quals Flemming anomenà cromosomes, és a dir, cossos de color, i al procés, així format, li posà per nom «mitosi», paraula grega que vol dir «fil». Observà que a mesura que les cèl·lules es dividien, els cromosomes doblaven el seu nombre, i després venia el que semblava el pas determinant.

Els cromosomes, enredats en una estructura de fils finíssims, que Flemming anomenà «aster» (estel), se separaven, la meitat vers una vorera de la cèl·lula i l'altra meitat al lloc contrari. Venia després la divisió de la cèl·lula. Les dues filles d'aquesta restaven, cada una, amb la mateixa quantitat de cromatina. A causa de doblar els cromosomes, abans de la divisió, cada cèl·lula filla té tanta cromatina com la cèl·lula original. El 1882, Flemming publicava el resultat de totes les seves experiències en aquest camp en un llibre magistral que porta per títol Substància cel·lular, nucli i divisió cel·lular. Aquest procés tendria una important significació genètica i d'aquesta manera, anys després, quan la cosa estava en mans de De Vries, les observacions de Flemming i de Beneden subministraren la base física per a les lleis de l'herència que Mendel, també molt temps abans, havia descobert «empíricament». Crec que això de les cèl·lules, a causa de les quals el nostre cos es renova constantment, ens pot dur a un punt de reflexió sobre la relativitat de totes les coses. Com diu el profeta en els proverbis 3'13"15: «Feliç l'home que trobà la saviesa, i l'home que cobra intel·ligència, ja que és millor la seva adquisició que guany d'argent, i la seva possessió millor que l'or. És més preciosa que les perles, i tot el que puguis desitjar no s'hi iguala».