Quan els reis anaven a Cantàbria (1914)

TW
0

Els reis d'Espanya es traslladen per primera vegada a passar les vacances d'estiu al Palau Reial de la Magdalena, construït de 1908 a 1912. Aquesta seria la residència estiuenca dels monarques durant divuit anys seguits. I com és natural, rere la reialesa, també hi anaren els nobles i els grups elitistes del país. El 1917, la que deien «platja aristocràtica» s'enriquia amb nous edificis, l'Hotel Reial, el Gran Casino i l'hipòdrom de Bellavista. Poc després era inaugurat el camp de golf de La Pedreña i eren celebrades en el port moltes competicions nàutiques. Les regates de balandres es posaren de moda i el iot reial, el Giralda, estava ancorat per allà mateix. L'estiueig de Santander oferia, igualment, tots aquells esports que interessaven Alfons XIII: Tir als coloms, proves aeronàutiques, futbol... i també toros, concerts, balls en el Casino i les clàssiques verbenas a la segona platja del Sardinero.

I com explica l'historiador Enrique de Obregón, aprofitaven les grans marors d'agost per organitzar excursions en llanxes a motor pel riu Cubas, tres o quatre quilòmetres corrent amunt, fins que tocaven fons a un immens boscatge poblat de castanyers.

Prop de Santander, la platja de Suances era igualment freqüentada i de la mateixa manera, Comillas, on Alfons XII visitava el marquès que s'havia construït un palau davant la mar i on el nostre arquitecte Antoni Gaudí hi havia edificat un palauet anomenat El Capricho...

Seguien, després, els grans arenals de San Vicente de la Barquera. Però el Sardinero havia anat fent la seva fama de platja de moda des de mitjan segle XIX i ja el 1849 La Ilustración Periódico Universal deia: Banys d'ones en el Sardinero. Considerables són les millores que s'estan fent en el Sardinero amb la intenció de muntar els banys amb tota mena de divertiment i confort. Les persones encarregades de tal empresa han convertit aquell indret, pintoresc per naturalesa, en una mansió delitosa i agradable...

Ells faran que el Sardinero sigui el punt millor i el més segur de tota la costa de Cantàbria per a prendre banys d'ones, i passar alegre i entretinguda l'estació de les calorades. Sobre l'esplanada on van a aparcar els carruatges, a deu o dotze passes de la platja, dominant-la perfectament, es construeix una fonda d'un sol pis amb el paviment elevat a tres o quatre peus sobre el nivell del terreny i amb dues façanes principals, al sud i al NE. Distrubuïda amb el millor encert té, endemés de totes les dependències, una per a persones que se sentin malaltes o es trobin malament. Al davant de les dues façanes principals hi ha jardins i en el centre d'aquests, espaioses sales dedicades a passeig i ball, segons desig del públic. Els jardins tenen en tots els seus carrers magnífics bancs de ferro colat. I a poca distància de la fonda, un tir de pistola, jocs de cavalls, gronxadores i altres divertiments propis d'aquesta estació de l'any...

Ara fa més de tres dècades, un senyor de Madrid que presumia dels seus llinatges i que mai no havia deixat d'anar any rere any al Sardinero em digué: Aquells reis sabien el que feien. En el Mediterrani, un hi surt socorrat. Però, al nord, un es refresca...

Tot són opinions.