Els reis d'Espanya es traslladen per primera vegada a passar les
vacances d'estiu al Palau Reial de la Magdalena, construït de 1908
a 1912. Aquesta seria la residència estiuenca dels monarques durant
divuit anys seguits. I com és natural, rere la reialesa, també hi
anaren els nobles i els grups elitistes del país. El 1917, la que
deien «platja aristocràtica» s'enriquia amb nous edificis, l'Hotel
Reial, el Gran Casino i l'hipòdrom de Bellavista. Poc després era
inaugurat el camp de golf de La Pedreña i eren celebrades en el
port moltes competicions nàutiques. Les regates de balandres es
posaren de moda i el iot reial, el Giralda, estava ancorat per allà
mateix. L'estiueig de Santander oferia, igualment, tots aquells
esports que interessaven Alfons XIII: Tir als coloms, proves
aeronàutiques, futbol... i també toros, concerts, balls en el
Casino i les clàssiques verbenas a la segona platja del
Sardinero.
I com explica l'historiador Enrique de Obregón, aprofitaven les
grans marors d'agost per organitzar excursions en llanxes a motor
pel riu Cubas, tres o quatre quilòmetres corrent amunt, fins que
tocaven fons a un immens boscatge poblat de castanyers.
Prop de Santander, la platja de Suances era igualment
freqüentada i de la mateixa manera, Comillas, on Alfons XII
visitava el marquès que s'havia construït un palau davant la mar i
on el nostre arquitecte Antoni Gaudí hi havia edificat un palauet
anomenat El Capricho...
Seguien, després, els grans arenals de San Vicente de la
Barquera. Però el Sardinero havia anat fent la seva fama de platja
de moda des de mitjan segle XIX i ja el 1849 La Ilustración
Periódico Universal deia: Banys d'ones en el Sardinero.
Considerables són les millores que s'estan fent en el Sardinero amb
la intenció de muntar els banys amb tota mena de divertiment i
confort. Les persones encarregades de tal empresa han convertit
aquell indret, pintoresc per naturalesa, en una mansió delitosa i
agradable...
Ells faran que el Sardinero sigui el punt millor i el més segur
de tota la costa de Cantàbria per a prendre banys d'ones, i passar
alegre i entretinguda l'estació de les calorades. Sobre l'esplanada
on van a aparcar els carruatges, a deu o dotze passes de la platja,
dominant-la perfectament, es construeix una fonda d'un sol pis amb
el paviment elevat a tres o quatre peus sobre el nivell del terreny
i amb dues façanes principals, al sud i al NE. Distrubuïda amb el
millor encert té, endemés de totes les dependències, una per a
persones que se sentin malaltes o es trobin malament. Al davant de
les dues façanes principals hi ha jardins i en el centre d'aquests,
espaioses sales dedicades a passeig i ball, segons desig del
públic. Els jardins tenen en tots els seus carrers magnífics bancs
de ferro colat. I a poca distància de la fonda, un tir de pistola,
jocs de cavalls, gronxadores i altres divertiments propis d'aquesta
estació de l'any...
Ara fa més de tres dècades, un senyor de Madrid que presumia
dels seus llinatges i que mai no havia deixat d'anar any rere any
al Sardinero em digué: Aquells reis sabien el que feien. En el
Mediterrani, un hi surt socorrat. Però, al nord, un es
refresca...
Tot són opinions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.