Els santuaris i monestirs hostatgen els seus turistes garantint-los la tranquil·litat i el descans

Explorar els racons més amagats i els bells paisatges són les grans activitats

El santuari de Cura té el seu públic i nivell d'ocupació per part de turistes.

Iolanda PericàsPalma31/07/00 0:00

No tothom que s'acosta a l'Illa o hi resideix tot l'any cerca unes vacances de diversió, sol i platja. Explorar-ne els magnífics paisatges, els racons més amagats dels pobles o, simplement, gaudir del que segons Santiago Rusiñol és L'illa de la calma sense sentir ni un renou i sense rellotge també té el seu públic a l'estiu.

Defugint la massificació i amb la intenció de compartir el seu temps amb un llibre, els pensaments propis o fins i tot per poder perdre la mirada fins a la llunyania seguint el vol d'un ocell són reclams que també s'inclouen a l'estiu.

Així, els santuaris i monestirs amb hostatgeria o el castell d'Alaró, en menor escala i per a un públic més jove, no tanquen per vacances i viuen la temporada com un hotel més.

El santuari de Lluc, a Escorca, el castell d'Alaró, el santuari de Nostra Senyora de Cura, a Algaida, i el santuari del puig de Maria, a Pollença, són alguns d'aquests llocs en què l'oferta per al visitant és sinònim de tranquil·litat i descans.

Tots aquests llocs coincideixen en el fet de trobar-se en indrets allunyats del renou i de les presses de les ciutats i ofereixen l'oportunitat al visitant de gaudir uns dies en contacte amb la natura i recuperar una vida sana.

El santuari de Lluc, amb una capacitat aproximada per a 400 persones repartides en 170 habitacions, és un dels més requerits. Per regla general els qui hi cerquen refugi són matrimonis de mitjana edat o grans que romanen al monestir uns 12 o 15 dies. La majoria són mallorquins i molts compleixen amb aquesta cita fidelment any rere any sense provar coses noves. Les seves vacances són per descansar del trui i oblidar-se de la feina, i no cerquen res més.

Tot i la preponderància dels clients mallorquins, també són nombrosos els turistes estrangers de pas que visiten el santuari i que decideixen quedar-hi un o dos dies, i en ocasions més.