Otto Hahn, químic i físic alemany, nascut a Frankfurt del Main
el 1879, mor tal dia com avui a Gotinga. I la seva mort és deguda a
causes naturals, malgrat anteriors intencions del savi de
suïcidar-se. El motiu de tan depressius pensaments era l'holocaust
atòmic. Quan esclataren les primeres bombes, Hahn considerà que
tenia una gran responsabilitat personal en tot aquell assumpte.
Però després d'aquell empediment, pensà, tal volta, que matar-se no
serviria de res. La bomba de fisió no significava gaire cosa
comparada amb la bomba de fusió, la qual base teòrica ja havia
estat formulada per Harkins. Després de la Segona Guerra Mundial,
Hahn s'oposà radicalment a les armes nuclears i el 1957 es negà a
la cooperació en un projecte de fabricació d'aquestes armes a
l'Alemanya Occidental, és a dir, la que es deia República Federal
Alemanya.
Però tornem enrere en la vida d'aquest home. Hahn obtingué el
doctorat a la Universitat de Marburg el 1901. Després es dedicà a
fer viatges per a la seva formació. Traballà a Londres amb Ramsay i
Rutherfort. El 1906 retornava a Alemanya i allà estant aconseguí
ser nomenat director de l'Institut de Química «Kaiser Wilhelm» i
durant la primera etapa de les seves investigacions treballà en el
desenvolupament d'alguns estats intermitjos de la desintegració
radioactiva del Tori. (Aquest és un metall pulverulent, el qual nom
procedeix de «Tor», el déu escandinau, de color grisenc, que es
feia servir en l'enllumenat per la seva incandescència).
Aleshores, essent l'any 1918, juntament amb la seva eterna
col·laboradora Lisa Meitner, descobrí el «protactini», un nou
element.
El 1921 descobrí també issòmers nuclears, és a dir, àtoms els
nuclis dels quals no diferien en contingut de partícules
subatòmiques, però sí en el contingut energètic i en el tipus de
desintegració radioactiva. Tanmateix, la fama definitiva de Hahn
vingué quinze anys després i en connexió amb el bombardejament de
l'urani mitjançant neutrons. Ja feia algun temps, però, que Fermi
havia experimentat el mateix encara que els seus resultats eren
molt confusos.
Hahn i Meitner investigaren la situació i tractaren amb bari,
l'urani, prèviament bombardejat, que contenia una certa fracció de
material fortament radioactiu. Això els va fer sospitar que un dels
productes de l'urani bombardejat amb neutrons era el ràdio,
químicament molt semblant al bari i del qual es podia esperar, per
tant, que acompanyàs el bari en qualsevol manipulació química. Amb
tot i això, no es pogué obtenir ràdio d'aquelles fraccions
tractades amb bari. El 1938 Hahn començà a preguntar-se si no seria
el propi bari el responsable dels resultats anteriors. L'àtom de
bari, però, era més lleuger que el d'urani, tant que només es podia
formar tallant per la meitat l'àtom d'urani. Publicà Hahn els
resultats de la seva feina i fou guardonat amb el premi Nobel de
Quimica l'any 1944. Per sort, el govern nazi no es va adonar de la
potència de la fisió. La famosa intuïció de Hitler fallava.
Mantingué Hahn allunyat i dedicat a experiments de menor
importància mentre durava la Segona Guerra Mundial. En acabar la
guerra, el 1946, Hahn era nomenat president de la Societat
d'Alemanya Occidental Kaiser Wilhelm. Tanmateix, la teoria de la
fisió nuclear fou intensament treballada als Estats Units i així es
desenvolupà la primera bomba atòmica.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.