El bosc animat (1943)

Quan l'amenaça dels incendis forestals es troba present a cada migdiada d'estiu i, de forma més significativa, al llarg del mes d'agost, aquestes pàgines d'amor a la natura i on el bosc, globalment, esdevé un personatge entranyable.

L'autor, Antonio Félix Saturnino Fernández Flórez, nasqué el 1885 a la Corunya, dos anys abans del matrimoni dels seus pares. Explica un dels seus biògrafs que «aquesta circumstància d'il·legitimitat fou el motiu segons el qual la data de naixença seria amagada, oblidada o mai pregonada». Serà el major de set germans i rebrà el títol de batxiller en la seva ciutat gallega. Llavors li hauria agradat d'estudiar medicina però havia mort son pare i la situació econòmica familiar era molt dolenta. Decidí de practicar el periodisme i començà a publicar les seves col·laboracions en el diari La Mañana. Restaria fadrí, senyoret de cafè, petit burgès, de manera que González Ruano definí d'aquesta manera la personalitat de l'escriptor: «El senyoret Wenceslao, gran escriptor, acadèmic, un dels cronistes més populars i més ben pagats d'Espanya i illes adjacents, no està mai tampoc ni content ni enfadat, defuig les converses sobre temes professionals... No va a cap tertúlia ni se li coneix un amic que sia més amic que qualsevol altre. Té uns aires d'estiuejant monàrquic a Sant Sebastià, i també alguna cosa de capità... És la peça netejada de la seva generació, el que sempre es frega les ungles amb un raspall ben dur. És l'escriptor, en el qual automòbil no hi hagué fang mai en els dies de pluja...». Curiós intel·lectual que morí a Madrid el 1964.

«Hi havia un nigul color de talp que es recolzava en el puig Xalo; un núvol feixuc i fora mida que emboirava l'horitzó. I va venir el vent del sud i posà els seus peus dins la vall i llançà el nigul contra els homes, portant-lo com quan un mosso es carrega amb un sac de blat... Pesava tant el núvol que en la terra es podia sentir l'alè teb i humit del vent que esbufegava ràfegues. La volia dur fins a la mar, encara llunyana, però en passar per Cecebre els pins que hi ha a les altures de Quintà esqueixaren la cendrosa envoltura i tots els grans d'aigua que caigueren, estrets, successius, inesgotables, sobre la verda i trencada extensió de la terra. Plovia tant que semblava mentida que restàs aire per a poder alenar dins l'espai ple de fils líquids i de partícules aquoses que anaven i venien, surant, amb aspecte de petits éssers vius, com i aquella mar tingués també el seu plàncton...». Diuen que Wald Disney llegí aquest llibre i se sentí molt emocionat, tant que va estar temptat de fer-ne una pel·lícula.