Suzanne Vega vestí de misteri Sant Domingo en un concert irrepetible

L'arrencada amb Marlene on the wall fou un poc freda. Vega no acabà de connectar amb el públic fins que, a mitjan concert, l'ambient començà a fer caliu. Després, l'actuació fou un somni, tal vegada massa curt, per als incondicionals i fans irreductibles, que per primer cop a Mallorca gaudiren de Suzanne.

Suzanne Vega, sense ser una guitarrista virtuosa, sabé donar al seu instrument l'accent i l'expressió típica dels acords i dels arpegis a l'estil americà. La seva veu càlida, perfectament dominada per tonalitats sempre suggerents, demostrà que és un autèntic prodigi per a unes melodies molt ben aconseguides, positivament efectistes i que sempre arriben, no deixen indiferent el qui escolta. El conjunt és impecable i dóna molt bons resultats.

L'artista canadenca únicament va estar acompanyada pel baixista Michael Visceglia, correcte en tot moment. Ella, ja instal·lada en la categoria de semi-mite, conduí el concert envoltada d'un aire de misteri que la féu encara més interessant. En el concert contava la seva història, una història plagada d'episodis senzills però que cantats amb la seva veu esdevenien del tot atractius.

L'universal Luka interpretat mig en castellà, mig en anglès, 39 grados Farenheid, Toms's dinner... entre un repertori de vint temes feren del vespre de dimarts una vetlada per mantenir viva per sempre en el record.