Un passeig d'estiu per a la ciutat (1631)

TW
0

Com vivien els mallorquins els estius del segle XVII? Anaven els nostres avantpassats a passar estones vorera de mar per tal de no haver de sentir tan forta la calor de terra endins? L'historiador Antoni Pons explicava que «els magnífics defenedors del Col·legi de la Mercaderia, convençuts que han de menester el beneplàcit i l'ajut econòmic de l'il·lustríssim senyor regent la lloctinència i capitania general i no menys els magnífics jurats, fan una important proposta a tals autoritats...».

I era aquesta el projecte de la construcció d'un passeig d'estiu, vora la mar, una obra que serviria, sens dubte, «per a major lustre d'esta ciutat i així bé de dit Col·legi».

Es tractava de fer un balcó a la torre o final del moll, on una companyia de músics tocarien escollides peces tots els diumenges i festes manades, des del dia de Sant Joan fins al de Nostra Senyora de Setembre. Per a fer tal obra es disposava, en un principi, de dues"centes lliures a càrrec del que deien «diner del moll» que era de la pertinença de l'antiga institució promotora. La idea fou sotmesa a la consideració del «Gran e General Consell», el qual l'aprovà per més de les dues parts amb el vot del magnífic senyor Nicolau de Montanyans Togores.

Així, doncs, el passeig estiuenc dels ciutadans anava des de la Porta del Moll fins a la torre o bastió que hi havia a la punta d'aquest. I la temporada oficial d'estiu, com hem vist, començava el dia de Sant Joan i acabava amb les primeres setmanes de la tardor. Els concerts de música, juntament amb l'oratjol marí, serien un regal per als sentits. Al mateix temps, la gent aprenia coses de la vida de la mar i dels marins... Tot un conjunt d'instal·lacions i edificis que despertaven la vocació d'embarcar"se a molt jovent illenc. Per exemple, la Llonja. Un viatger francès i també diplomàtic, André Grasset de Saint"Sauveur, explicava com funcionava, a finals del XVIII, el tribunal de comerç, a la Llonja: «Aquest tribunal, les quals competències són les mateixes que en altres punts d'Espanya, rep un dret del mig per cent sobre totes les mercaderies que entren o surten del port de Palma. Aquests doblers, que es valoren en unes divuit mil lliures anuals, es destinen, en part, a pagar els funcionaris d'aquest tribunal i al manteniment d'una escola de pilots per a mariners joves. El que sobra és invertit en la compra d'àncores, cables i cordam, etc., que són dipositats en un magatzem que hi ha prop del moll, al lloc que diuen de Terra Sana, i aquest material serveix per a socórrer les avaries dels vaixells...».

Les institucions del Port i del Moll tenien doncs bons ingressos i d'aquesta manera, el segle anterior, no hauria estat difícil fer un passeig d'estiu i una balconada per als músics.

Miquel Ferrà i Martorell