Maria Tomàs, una felanitxera de 24 anys, és la darrera
guanyadora del certamen Art Jove 2000, en l'apartat de música
clàssica. Aquesta jove, apassionada de la música, està a punt
d'acabar la llicenciatura de piano i es confessa encantada amb
aquest premi.
Maria Tomàs començà la seva carrera musical de ben petita i
estudià a Mallorca amb Miquel Àngel Segura fins a grau mitjà.
Continuà la seva formació a Barcelona amb Miquel Farré i ha
treballat també amb Ireneuszs Jagla.
Diari de Balears parlà amb ella per saber què ha suposat
per a ella aquest guardó i quins són els seus plans de futur.
"Com és que us vàreu decidir a prendre part en aquest
concurs?
"La veritat és que vaig trobar que seria una oportunitat per a mi.
Pensava que seria una bona idea tocar davant el públic i a més em
va servir per preparar la prova de l'examen final, que tinc per
setembre.
"Quan us vàreu presentar al concurs us vàreu plantejar la
possibilitat de guanyar?
"La veritat és que ni se'm va passar pel cap. La peça que vaig
interpretar a la final és la mateixa que tocaré el dia de l'examen,
la Sonata núm.2 en fa sostingut menor de Brahms, un dels meus
compositors preferits i la duia molt ben preparada. Jo no som una
persona competitiva i no em vaig presentar per guanyar, simplement
per participar.
"I què ha suposat per a vós el fet d'haver guanyat?
"Estic encantada. Un premi com aquest suposa una manera de donar-se
a conèixer, la gent sent el teu nom i els sona d'alguna cosa. És
una forma d'entrar al circuit musical de Mallorca.
"Quins plans teniu ara?
"Arran del premi m'han ofert fer una sèrie de concerts. De tota
manera primer he d'acabar la carrera. Després m'agradaria
dedicar-me a la pedagogia, ampliar estudis a l'estranger i
compaginar tot això amb el fet de treballar amb un grup de
cambra.
"En parlar de música us canvia la cara. Què suposa per a vós
dedicar-vos a la música?
"La música per a mi no és una feina, és el que tu respires. Sempre
he viscut envoltada de música. És una forma de veure el món, una
actitud davant la vida. Hi ha moments en què quan toques i no
aconsegueixes transmetre el que et provoca la música t'enfonses,
però n'hi ha d'altres que toques el cel. Només per això ja val la
pena ser músic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.