Maria Tomàs, el darrer premi Art Jove de música clàssica. | T.AYUGA

TW
0

Maria Tomàs, una felanitxera de 24 anys, és la darrera guanyadora del certamen Art Jove 2000, en l'apartat de música clàssica. Aquesta jove, apassionada de la música, està a punt d'acabar la llicenciatura de piano i es confessa encantada amb aquest premi.

Maria Tomàs començà la seva carrera musical de ben petita i estudià a Mallorca amb Miquel Àngel Segura fins a grau mitjà. Continuà la seva formació a Barcelona amb Miquel Farré i ha treballat també amb Ireneuszs Jagla.

Diari de Balears parlà amb ella per saber què ha suposat per a ella aquest guardó i quins són els seus plans de futur.

"Com és que us vàreu decidir a prendre part en aquest concurs?
"La veritat és que vaig trobar que seria una oportunitat per a mi. Pensava que seria una bona idea tocar davant el públic i a més em va servir per preparar la prova de l'examen final, que tinc per setembre.

"Quan us vàreu presentar al concurs us vàreu plantejar la possibilitat de guanyar?
"La veritat és que ni se'm va passar pel cap. La peça que vaig interpretar a la final és la mateixa que tocaré el dia de l'examen, la Sonata núm.2 en fa sostingut menor de Brahms, un dels meus compositors preferits i la duia molt ben preparada. Jo no som una persona competitiva i no em vaig presentar per guanyar, simplement per participar.

"I què ha suposat per a vós el fet d'haver guanyat?
"Estic encantada. Un premi com aquest suposa una manera de donar-se a conèixer, la gent sent el teu nom i els sona d'alguna cosa. És una forma d'entrar al circuit musical de Mallorca.

"Quins plans teniu ara?
"Arran del premi m'han ofert fer una sèrie de concerts. De tota manera primer he d'acabar la carrera. Després m'agradaria dedicar-me a la pedagogia, ampliar estudis a l'estranger i compaginar tot això amb el fet de treballar amb un grup de cambra.

"En parlar de música us canvia la cara. Què suposa per a vós dedicar-vos a la música?
"La música per a mi no és una feina, és el que tu respires. Sempre he viscut envoltada de música. És una forma de veure el món, una actitud davant la vida. Hi ha moments en què quan toques i no aconsegueixes transmetre el que et provoca la música t'enfonses, però n'hi ha d'altres que toques el cel. Només per això ja val la pena ser músic.