Escriptors despullats en la pròpia lletra

La Casa Museu Villalonga dedica una exposició a la grafologia aplicada als autors

Organitzada en plafons, l'exposició despulla una gran varietat d'autors. | PERE BOTA.

TW
0

Autodomini, disciplina, amor a l'ordre, precisió en les tasques empreses. Són aquests alguns dels trets que s'extreuen a partir de l'anàlisi grafològica de la lletra de l'escriptor mallorquí Llorenç Villalonga, analitzat amb rigor a partir d'alguns manuscrits i de la seva signatura.

L'autor és, a partir d'ahir, figura central de l'exposició «Com feien la lletra», inaugurada a la Casa Museu dedicada a l'escriptor, al casal binissalemer de Can Sabater. Coordinada per Montserrat Hosta, la mostra arriba a Binissalem gràcies a la col·laboració de l'Arxiu Històric de Girona, entitat organitzador d'aquesta exposició que ha itinerat ja per bona part de la geografia del Principat.

Vora la nòmina d'autors analitzats en aquest recorregut, l'exposició permet al visitant saber els resultats de les anàlisis grafològiques d'autors de primera magnitud. Santiago Russiñol, Salvador Dalí, Josep Pla, Salvador Espriu, Eugeni d'Ors, Lola Anglada, Joaquim Ruyra, Pompeu Fabra, Prudenci Bertrana i la Caterina Albert que s'amagà sota el pseudònim de Víctor Català compten devora Villalonga entre les personalitats sotmeses a aquest despullament.

Realitzats amb rigor per part de l'especialista Marta Ministral, els estudis grafològics posen en relació els moviments físics del personatge amb les seves disposicions psíquiques per desvetllar el temperament de cadascun dels individus a partir de la configuració gràfica de la seva lletra i de la seva signatura. Els resultats, sovint, superen l'abast anecdòtic per constituir veritables radiografies de la personalitat d'aquestes figures genials.

Tanmateix, la curiositat està servida. Els textos reproduïts als plafons de la mostra contribueixen a assaciar-la. D'una banda, i amb gran capacitat plàstica, la reproducció de les signatures permet apreciar els trets de la personalitats associats a les característiques de la rúbrica. Així, en el cas de Villalonga, la «ç» separada del nom acusa la independència del subjecte, mentre que la seva vivacitat es pot llegir en el traç ràpid amb què l'escriptor resolgué el final del seu llinatge.