Els hostalers d'altre temps (1373)

La nostra era terra de mercaders i de comerç i no és estrany que nombrosos homes de negocis de la Península, França, Itàlia, Provença o el nord d'Àfrica vinguessin a «fer barrina», com vulgarment es deia. Actualment, en parlar dels hostalers, feim al·lusió a la primera economia de les Illes. En el segle XIV era molt diferent. Un hostal es composava de la taverna, a la planta baixa i d'algunes cambres en el pis superior, a més d'estables a nivell del carrer i golfes on guardar els queviures. De vegades, a mig soterrani, un celler per a les bótes de vi. Però... qui eren aquests hostalers mallorquins del segle XIV? Passem llista: l'Hostal d'en Bastraca on s'hi havia allotjat el mercader Pere Peralada.

L'hostal d'en Roca, a la porta de Sant Antoni, on hi tenia alcova en Bartomeu Vidal. L'hostal de Na Fustera, al Port Fangós, on hi tenia taula i llit un tal Guirard. Després hi havia, a disposició de pagesos de la part forana i viatgers de més enllà de la mar, l'hostal d'en Tarragona, vora l'església de Sant Antoni de Padua i l'hostal de Na Clareta, a la mateixa zona. L'Hostal d'En Miquel Trompador del que no en sabem el lloc on estava. L'Hostal d'En Mir, a la zona que deien del Mur. L'Hostal d'En Citges, al Mercadal. L'Hostal d'En Simó Pou, a les voltes dels hostals de Sóller, en la Parròquia de Santa Eulàlia.

Són hostals que devien constituir tot un món, amb gents vingudes de llocs diferents i que es trobaven amb els de la terra, uns i altres rere d'un tassó de vi. Per altra banda, a Ciutat de Mallorca existia en aquella època un bordell oficial, en el Camp de la Llana, és a dir, on avui es troba l'església dels Caputxins. Aquella zona estava sota la salvaguarda reial i aquells terrenys pertanyien a la Ciutat per donació de fra Dalmau de Malla, comendador del Temple. Els jurats havien tancat aquell indret amb murs i dins el recinte hi havien edificat hostals i hostalets, en les quals cambres poguessin exercir el seu ofici les meretrius, sense donar motiu a desordres públics.

No poques vegades, el bordell, de visita quasi obligada pels pagesos i els mariners, era escenari d'enfrontaments verbals i físics, amb ferits d'arma blanca i algunes vegades, dins la bauxa dels dissabtes, algun mort. Però anem a la literatura per comprovar, més al detall, quin devia ser l'ambient d'aquells hostals de la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement. Podem prendre com a botó de mostra aquella Justina, novel·la d'autor anònim: «L'hostaler és com la terra i el passatger com el riu. Veritat és que el riu, per allà on passa, mulla, i a l'hostal, també, sempre se li aferra alguna cosa. És l'hostal com la boca i el passatger el menjar. Veritat és que sempre la boca hi té guany, encara que sia en tastar, i així talment l'hostal. Finalment, l'hostal és com l'olla nova, que sempre pren l'olor del que hi hem cuinat. Si el client que passa és home de prosperitat, queda l'hostal fent olor de béns, i si, en canvi, és pobre, l'hostal fa olor de draps vells i el llit de polls i puces... Ah! Però no oblidem la grandesa de l'hostal! És esponja de béns, prova de magnànims, escola de discrets, universitat del món, vorera de riu, purgatori de bosses, cova encantada, escola de caminants, tosquirador pacífic, verema dolça...».