«Il maestro» Aligi Sassu ens abandona

L'artista morí a la seva llar de Pollença, acompanyat dels seus, el mateix dia que complia 88 anys

Sassu, en rebre la distinció d'Isabel la Catòlica, a Milà.

Carme CastellsPalma18/07/00 0:00

L'escultor i pintor italià Aligi Sassu morí ahir vespre a seva llar pollencina, envoltat pels seus familiars i amics més íntims, precisament el dia en que complia 88 anys. La seva delicada salut no resistí el pas dels anys i l'artista, que sempre havia professat gran amor per la nostra Illa, morí deixant a Mallorca el seu darrer moment de vida i un bon nombre d'obres en el paisatge urbà de pobles i ciutats.

Nascut a Milà el 1912, Sassu mantenia amb Mallorca una estreta relació, fins al punt de fixar la seva residència entre l'Illa i dos punts de la península Itàlica, Brera i Lugano. De pare sard i mare emiliana, Sassu s'inicià en la faceta professional el 1925 amb el treball a la impremta milanesa La Pressa, però fou el 1926 quan, a través de Bruno Munari, entrà en contacte amb el futurisme, corrent en què s'emmarcaria la seva obra més primerenca.

A partir d'aquest moment participà en els encontres d'artistes organitzats pel pare del futurisme, Filippo Tommaso Marinetti, per invitació del qual presentà dues obres a la Biennal de Venècia del 1928, fita clau en la seva trajectòria pictòrica. Des d'aquest moment, Sassu veié intensificada la seva presència en sales expositives i la seva participació en els cercles artístics.

La seva producció, que trobà tan belles expressions en la línia del futurisme com són els Ciclisti, s'allunyà progressivament d'aquest moviment per arribar a desenvolupar, de llavors ençà, una obra sempre atenta al devenir artístic i compromesa amb les circumstàncies històriques i socials. En la dècada dels trenta foren fonamentals les visites a París i la fascinació que li despertaren les pintures de Gericault, David i Delacroix, així com els treballs de Cezánne i Renoir, que l'inspiraren la sèrie de Primi Caffé.