Un tractat sobre la calbesa (1498)

És un problema que sempre ha preocupat la gent que veu com amb el pas dels anys li desapareix el cabell. Són coses de la natura i per ara, un tractament eficaç, no existeix. Però això no vol dir que en temps pretèrits, el calb, no hagi cercat remei, ja sigui en la medicina casolana, en la bruixeria, en l'alquímia o en la mai abandonada investigació dels savis. En data de tal dia com avui apareixia un llibre del doctor López de Villalobos, metge de l'emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya. Aquesta curiosa publicació porta per títol «Sumario de la medicina, en romance trovado», escrit quan aquest autor era estudiant a Salamanca. Havia nascut, aquest eruditíssim personatge, en el call de Zamora, és a dir, que d'alguna manera representava bona part del patrimoni mèdic de la tradició jueva. Explicava primer que «neix el cabell d'un vapor fumós, quallant en els porus, i hi brosta al damunt i aquell vapor puja d'un cosuntuós i humit i llimacós i aquesta és la matèria de tots els cabells i cauen, fins que un cap és pelat, a causa del poc vapor i de la poca humitat de qui aquest cria, o la manca de vapor per no haver-hi prou calor, o perquè els porus es tanquen o es fan més petits, així que el cabell no hi troba la seva vida...». Villalobos diu, per altra banda, que aquesta malaltia ha nom «alopècia», és a dir, «quan el cabell es desarrela a causa dels humors que van al solc on es troba i amb la seva maldat, aquests corruptes tumors, destronquen i delmen la cabellera...».