Comença la Guerra Civil (1936)

Per als nostàlgics del Règim anterior encara és una jornada gloriosa. Segons ells, començava la Croada Salvadora d'Espanya i amb la victòria sobre la Segona República, aquesta Espanya retrobaria els camins «imperials» perduts. Des del punt de vista dels demòcrates, allò significava un terratrèmol en cadena sobre tots els pobles i famílies de l'Estat. L'apassionament enfollit, les escenes més macabres, les revenges més cruels, els assassinats de rereguarda en un bàndol i l'altre, eren enregistrats, acuradament, per informadors i càmeres fotogràfiques. Com negar"ho? Explicava l'historiador Josep Massot i Muntaner, potser la persona que més sap del tema quan el referim a Mallorca, que «en realitat, des del mateix juliol de 1936, quan l'aixecament promogut per una bona part dels militars i per tots els partits de dreta s'inicià i reeixí a Mallorca, hi començà una repressió dura i perfectament planejada, que anà adreçada de primer moment contra les institucions republicanes o considerades d'esquerra i contra els seus dirigents més destacats, i que després "sobretot arran del desembarcament del capità Alberto Bayo i de l'arribada de l'agitador italià Aldo Rossi, enviat personal de Mussolini" atacà indiscriminadament totes les persones sospitoses de col·laboració amb l'enemic o simplement considerades desafectes al «Movimiento salvador de España» de signe dretà i feixista. Aquesta repressió, que molt sovint escapà de les mans dels seus organitzadors i que tingué episodis absolutament vergonyosos i indignes, donà lloc a milers d'empresonaments i a milers d'execucions, sumàries i mai no reconegudes oficialment, o bé conseqüència de consells de guerra anunciats a la premsa i públics, i omplí d'angoixa els mallorquins prorepublicans que no havien pogut fugir a temps o que no trobaren un amagatall segur, de la mateixa manera que omplí d'angoixa els familiars dels qui foren tancats sense contemplacions en presons improvisades i en camps de concentració, la sortida dels quals representava moltes vegades la mort...». Qui negarà, avui en dia, que el tal comte Rossi, que ni era comte ni nomia Rossi, sinó Arconovaldo Bonacorsi, anava pels pobles amb el seu estol de falangistes, capturant i afusellant gent d'esquerres? Tinc una fotografia al davant. El tal comte Rossi avança per un carrer de població rural entre sis dels seus homes. Són joves i porten vestimenta falangista. Rossi du un casc italià i els altres cascs també d'acer amb orelleres, és a dir, estil alemany. Van armats amb «mausers» i cobreixen els seus pits amb corretjam militar. Tots van seriosos amb excepció del comte Rossi i el «capellà», que somriuen al fotògraf. Ah! Però... És que hi ha un capellà? És clar que sí. També ell amb el seu casc i el seu uniforme falangista, caminant a bona passa i «més content que un Pasco» a la recerca de «talps» republicans... L'Església de Mallorca col·laboradora un gra massa de les forces repressives?